Jueves, 9 de Febrero de 2012

El llegat de Tàpies s'escampa per la ciutat

Una passejada pels diferents espais que exhibeixen obra de l'artista a Barcelona

LÍDIA PENELO ·09/02/2012 - 08:00h

Amb dues jornades de portes obertes no n'hi hagut prou, per això la Fundació Tàpies ha decidit obrir el cap de setmana amb un preu simbòlic de tres euros per tal que tots els que ho desitgin s'acostin a les peces de l'artista. Des de dimarts a la tarda milers de persones han visitat l'espai per retre el seu particular homenatge a Tàpies, traspassat dilluns als 88 anys. Tal com ell havia demanat, la família el va acomiadar en la més estricta intimitat al tanatori de Sant Gervasi ahir a la tarda, detall que ha convertit la seva Fundació en l'epicentre del dol. L'absència de Tàpies ha provocat que la seva obra rebi més mirades del que ja és habitual, i a banda de la mostra retrospectiva que la Fundació ha organitzat aquests dies per dir adéu a un dels catalans més universals, a Barcelona hi ha molts Tàpies. Al març arribarà l'homenatge públic organitzat per les institucions, i en els pròxims mesos la Fundació s'ha compromès a presentar la mostra Tàpies i el cos, amb obra realitzada durant l'última dècada relacionada amb el cos humà.

Però mentre Laurence Rassel i Miquel Tàpies cuinen el muntatge, altres espais de la ciutat ofereixen la possibilitat de veure el treball d'un home que mai va deixar de preguntar-se el perquè de les coses.

La galeria Imaginart* exposa aquests dies un autoretrat de Tàpies elaborat en tinta i paper del 1950, una peça única i que presenta un jove amb una mirada inquietant i oberta. "Seguint les directrius de Dau al Set, Tàpies reprodueix el seu propi retrat que ja havia fet als anys quaranta. És una peça singular perquè és un dels pocs autoretrats que circulen de Tàpies, però no en conec cap de tan contundent i incisiu com aquest. Després de l'època de Dau al Set va deixar de fer autoretrats", explica el responsable de l'espai, Benito Padilla.

Per la seva banda, el Museu d'Història de Catalunya (MHCAT) també ha volgut recordar el compromís de l'artista amb el país, un compromís que no només va expressar amb l'arribada de la democràcia, sinó també durant la dictadura. Dels temps més difícils destaca l'obra gràfica que Tàpies va realitzar a favor de les reivindicacions culturals, lingüístiques i socials de Catalunya. I en una de les sales del MHCAT penja l'original que el pintor va fer per il·lustrar la portada del diari Avui de la Diada del 1979. En l'obra apareix el lema 11 de setembre per l'Estatut!, ja que aleshores era imminent l'aprovació del primer Estatut de Catalunya després de la mort de Franco.

Testimonis del seu compromís

Una de les obres més emblemàtiques de l'artista, l'anomenada Rinzen (despertar sobtat), dóna la benvinguda als visitants del Macba, i de fet es pot veure sense entrar al museu. L'artista va realitzar la instal·lació feta amb un somier de ferro, mantes i cadires (entre altres elements) per al pavelló espanyol de la Biennal de Venècia del 1993, i la va concebre com una protesta contra la guerra, la violència i la mort. Segons va explicar el mateix Tàpies, amb Rinzen pretenia "activar un mecanisme que provoqui el desig de la contemplació profunda".

Rinzen reflecteix en majúscules l'aposta de Tàpies per demostrar que qualsevol element es pot convertir en una obra d'art i va ser donada per Repsol al Macba, museu que reuneix altres obres de l'artista dins la seva col·lecció.

Antoni Tàpies va mantenir fins al final un compromís ferm amb l'art i Catalunya. Potser per això va treballar sense treva durant set dècades, i en els últims anys, ja quan l'oïda i la vista li fallaven, va continuar agafant llapis i pinzells per continuar buscant l'obra que encara somniava fer. I és la galeria Toni Tàpies, dirigida per un dels tres fills de l'artista, la responsable d'exhibir l'obra més recent d'aquest artista català que s'ha forjat un lloc privilegiat entre els grans de la història de l'art.