Jueves, 2 de Febrero de 2012

El bus dels vells rockers de la protesta social

Una setantena de iaioflautes' ocupen l'autobús de la línia 47 de Barcelona en oposició a la pujada de les tarifes del transport

BRAIS BENÍTEZ ·02/02/2012 - 06:52h

El conductor de l'autobús número 8 de la línia 47 de Barcelona observa sorprès com un petit exèrcit de jubilats indignats irrompen al seu vehicle armats amb pancartes, megàfons i grans dosis d'energia protestatària. Sorgits al caliu del moviment 15-M, han recobrat l'esperit d'antigues lluites per tornar a cridar i fer soroll contra les retallades, per la recuperació de la memòria històrica i, en aquest cas, contra l'augment del preu del transport. Versionant el qualificatiu de caire despectiu que van rebre els indignats, el de perroflautes, s'autodenominen irònicament els iaioflautes.

Una setantena d'ells ocupen l'autobús que recorre el trajecte entre la plaça de Catalunya i Canyelles, fins més enllà del parc de la Guineueta, per evidenciar la seva oposició a la pujada de les tarifes del transport públic, des de l'1 de gener fins un 37% més cares. "Han fet una pujada brutal en els transports. Tenim la meitat de sou base que en països com ara França però hem de pagar més en el bitllet", denuncia Jacinto Iglesias, pancarta en mà.

Els usuaris del bus expressen el seu suport a la protesta dels iaioflautes

El conductor passa de la sorpresa a la comprensió. En certa manera, aquesta és també la seva lluita. Els diu que mentre paguin el bitllet i no molestin els viatgers no hi ha cap problema en què s'estiguin al bus. I així és. Els usuaris habituals se solidaritzen amb la protesta i llegeixen amb interès els fulls volants que els reparteix l'Encarnació. "Rebutgem l'augment de les tarifes, el pla de retallades salarials que ha plantejat la direcció, volem que es torni a contractar els treballadors acomiadats coincidint amb la supressió de línies, i la dimissió de la direcció actual", llegeixen en el manifest dels iaioflautes. "No és justa aquesta pujada. I nosaltres, les vídues, amb una pensió miserable de 300 o 400 euros ens sentim indefenses", explica l'Encarnació.

Suport ciutadà

La comitiva ha decidit fer el recorregut sencer de la línia fins a tornar al punt de partida. La seva acció ja corre per Twitter i alguns ciutadans s'acosten a les parades per donar-los suport. El vehicle queda ràpidament inundat de proclames, que apunten més enllà del preu que han hagut de pagar per pujar al bus i dur a terme la protesta. Lemes com ara No a la retallada dels serveis públics, Prou d'abusos o No a la reducció de línies d'autobús competeixen amb els panells publicitaris de l'autobús. Al punt més elevat del trajecte s'hi uneixen membres de l'Associació de Veïns de Nou Barris, molt acostumats a bregues com aquestes, quan fa no gaires dècades reclamaven que els autobusos arribessin als seus barris.

"Vam lluitar per ajudar els pares, i ara hem de lluitar pels nostres fills"

A l'inici del passeig de Gràcia, una vintena de persones fan cua a la parada d'on arrenca el 47, quan l'etiquetat com a #rebelionbus pels mateixos iaioflautes a Twitter arriba al seu destí. "Manos arriba! Esto es un atraco!", retrona a l'interior quan s'obren les portes.

Pensionistes amb petos de color groc estampats amb el nom de iaioflautes descendeixen del vehicle fent sonar els xiulets i es dirigeixen al bell mig de la plaça de Catalunya, on molts d'ells van començar aquesta enèsima aventura revolucionària. Llavors comença un torn obert de paraula. "Em dic Antonio, vinc de Montcada i Reixac, fa mesos que ens mobilitzem pel tancament de les urgències del poble", engega un sexagenari. "Avui estem aquí contra la pujada del transport. Vam néixer entre els joves del 15-M i seguirem amb ells", continua entre aplaudiments.

Un integrant de la comissió de gent gran que es va constituir durant l'acampada dels indignats recorda els objectius que van aprovar perseguir: "Mantenir viva la memòria històrica, denunciar les retallades en sanitat, defensar les pensions i lluitar per la participació de la gent gran en els òrgans de decisió del moviment". Avui no només hi participen, sinó que en són els protagonistes. El seu esperit reivindicatiu supera les traves i els impediments que arriben amb l'edat, com el cas del Manolo, que avui fa 80 anys i és felicitat pels seus companys. Aquest esperit es resumeix en la frase d'una veïna de Nou Barris: "Som d'una generació que vam haver de lluitar per ajudar els nostres pares, i hem arribat a la vellesa havent d'ajudar els nostres fills. No hi ha dret. Cal seguir lluitant".