Archivo de Público
Miércoles, 28 de Diciembre de 2011

Mas llança la Llei de Consultes amb la vista en el pacte fiscal

Els catalans podran opinar sobre el finançament

ALBERT MARTÍN VIDAL ·28/12/2011 - 06:03h

L'aclaparadora majoria absoluta del PP al Congrés va deixar molt tocades les aspiracions del Govern de la Generalitat d'impulsar un nou finançament per a Catalunya inspirat en el pacte fiscal. Però l'executiu que presideix Artur Mas està disposat a jugar totes les seves cartes per pressionar Mariano Rajoy, i així ho va ratificar ahir.

El Govern va aprovar en l'última reunió de l'any el projecte de Llei de Consultes Populars. D'aquesta manera, vol desplegar l'article 122 de l'Estatut, que atorga a la Generalitat la competència exclusiva en les consultes populars que no siguin per la via de referèndum.

CiU i ERC ja van anunciar que aquest seria el camí per pressionar Rajoy

La iniciativa, segons va explicar el portaveu del Govern, Francesc Homs, s'emmarca en l'"exercici del dret a decidir i la transició nacional" plantejada per Mas, i la primera estació ha de ser el pacte fiscal, sobre el qual la Generalitat es reserva la possibilitat de convocar una consulta.

50.000 signatures

Homs va recordar que el projecte se cenyeix al marc jurídic que va definir la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut i que aquest article "va passar el filtre". La norma preveu utilitzar el padró com a base orientativa per al cens en les consultes i la seva convocatòria estarà en mans del president català, de l'alcalde o del president s'una entitat local on s'hagi de celebrar. També serà possible presentant 50.000 signatures vàlides.

La norma no es basa en el cens sinó en el padró per evitar el veto de l'Estat

El projecte preveu la convocatòria de consultes adreçades a conèixer l'opinió de la ciutadania mitjançant un vot lliure, directe i secret amb relació a qualsevol aspecte de la vida pública. Estaran legitimats per votar els majors de 18 anys amb nacionalitat espanyola i els ciutadans de la Unió Europea, Islàndia, Liechtenstein, Noruega i Suïssa que estiguin empadronats en algun municipi català. La Generalitat evita així el cens oficial i es desmarca del referèndum, que sí que exigeix autorització per part de l'Estat.

Aquest darrer punt va portar l'executiu de Mas a anul·lar l'anterior Llei de Consultes del Tripartit, on sí que eren vinculants però requerien forçosament del permís de l'administració central.

Tot i que Homs va reivindicar "l'aposta per la radicalitat democràtica" que suposa aquest projecte de llei, el mateix executiu ha admès el valor utilitarista que dóna a l'avantprojecte.

El pes de la demoscòpia

El setembre passat, CiU i ERC van acordar impulsar la consecució del pacte fiscal i van pactar que una de les vies que emprarien per pressionar el Govern central seria la celebració d'una consulta popular sobre la qüestió les enquestes indiquen que un 75% dels catalans són partidaris d'un nou finançament inspirat en el model que impera a Euskadi i Navarra.

Homs va admetre ahir que aquesta consulta no tindria "caràcter vinculant jurídicament", però va assegurar que el seu valor polític seria "enorme". El Govern calcula que aquest projecte legal podria superar el tràmit parlamentari al voltant de l'estiu, per la qual cosa tindria gairebé dos anys i mig de legislatura per organitzar la consulta i fer-la valer davant el Govern central.