Archivo de Público
Miércoles, 21 de Diciembre de 2011

El Govern crea un copagamet i cobrarà un euro per recepta

La mesura arriba inclosa en els pressupostos del 2012, que redueixen la despesa un 0,7% respecte a enguany

D. CORDERO / A. M. VIDAL ·21/12/2011 - 06:21h

Un fàrmac, un euro. Els catalans ja poden conscienciar-se del que els tocarà pagar el pròxim mes de gener quan vagin a la farmàcia a retirar un medicament amb una recepta prescrita en el sistema públic de salut. La intensificació del copagament farmacèutic és qüestió de setmanes i, en contra del que havia advertit el Govern, serà de caràcter universal, sense atendre diferents nivells de renda ni malalties cròniques. La Generalitat ingressarà per l'anomenat tiquet moderador al voltant de 102 milions d'euros.

La taxa, amb la qual la Generalitat remarca que es vol evitar "el sobreús i l'abús" de la prescripció farmacèutica 150 milions de receptes anuals a Catalunya, la cobraran les mateixes farmàcies, que, a canvi, es quedaran amb un percentatge encara per definir de la seva gestió. El desenvolupament de la nova taxa s'haurà de concretar en el desplegament de la normativa, però el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, va avançar ahir que s'ha volgut donar a la mesura un tret de sortida "simple", amb l'opció d'introduir exempcions en el futur.

La mesura vol evitar l' "abús" del sistema però perjudica els malalts crònics

Aquesta nova fórmula de copagament és una de les mesures recaptadores introduïdes pel Govern català en l'avantprojecte de Llei de Pressupostos del 2012, aprovat ahir, que suposarà un increment significatiu de la pressió fiscal dels ciutadans. Aquesta passarà d'un 7,89% d'aquest any al 7,94% el 2012, causada per una sèrie de nous tributs que destaquen per la seva falta de progressivitat. Tots els ciutadans, independentment dels seus ingressos, pagaran més en la mateixa proporció. Tot i la crisi.

També patiran l'afany recaptador del Govern de CiU els turistes. Una altra de les novetats fiscals del 2012 serà l'aplicació de la taxa turística, amb la qual la Generalitat farà pagar entre un i tres euros per persona i pernoctació hotelera amb un màxim de deu nits i exceptuant només els menors de 12 anys, que s'establirà segons el tipus d'establiments. Els hotels de fins a tres estrelles cobraran un euro, dos els de quatre i els de cinc estrelles i els creuers cobraran tres euros per nit.

L'administració catalana recaptarà cent milions d'euros més amb aquesta mesura, que hauran d'engrossir un fons per a la promoció turística de Catalunya que no acaba de convèncer els municipis turístics, alguns dels quals ja van expressar ahir la seva oposició a la iniciativa, temorosos que rebaixi la seva competitivitat davant d'altres destinacions turístiques europees i espanyoles.

Els nous tributs afecten igualment les rendes altes i les baixes

L'Ajuntament de Barcelona negocia a part amb la Generalitat per aconseguir que la capital catalana tingui un tracte diferent, segons va explicar ahir el portaveu del Govern municipal de Barcelona, Joaquim Forn. "Entenem i defensem que Barcelona ha de tenir una especificitat", va dir sense donar més detalls. En el ple municipal de divendres, ICV-EUiA demanarà al Govern municipal que intenti quedar-se amb el 75% dels diners que ingressi l'Administració gràcies a l'activitat turística. Aquesta és exactament la proporció inversa a la prevista, segons informa Jordi Mumbrú.

Més impostos

La Generalitat incrementarà fins al màxim el cèntim sanitari, que passarà dels actuals 0,024 cèntims per litre de gasolina que grava actualment a 0,048 cèntims. Aquesta mesura, teòricament creada per finançar la sanitat, aportarà al sistema 130 milions d'euros, als quals s'hauran d'afegir els 240 milions que generaran l'impost de patrimoni. L'executiu d'Artur Mas aprofita la criticada recuperació de l'impost per part del Govern central, tot i que apujarà el mínim exempt fins als 700.000 euros, com a la resta d'Espanya.

L'ecotaxa revolta el sector turístic i Barcelona vol un tracte diferenciat

A aquest reguitzell d'innovacions i modificacions tributàries se n'hi afegeixen d'altres com són el cànon de l'aigua i el copagament judicial, de menys impacte, amb què els nacionalistes intentaran quadrar els comptes del 2012 i no superar l'objectiu de dèficit de l'1,3% (2.740 milions) respecte al PIB.

Els ingressos tornaran a caure, a un ritme del 5,9% fins a situar-se als 37.024 milions d'euros. Serà, però, una caiguda encoixinada per les mesures fiscals i la venda d'immobles i la privatització d'ens públics, que aportaran 888 milions d'euros. Les despeses continuaran reduint-se també, però a un ritme inferior. Ho permetrà la retallada de despeses que es va iniciar a mitjan 2011 i que el 2012 comptabilitzarà durant 12 mesos i els 625 milions que es retallaran de la massa salarial dels funcionaris. Segons el document presentat, es perdran 871 treballadors públics.

Les retallades de la despesa seguiran impactant en els pressupostos de les conselleries més socials de la Generalitat. Entre Educació, Salut i Benestar Social perdran 689 milions d'euros més (i porten 1.892 milions en els dos últims exercicis), tot i que Mas-Colell va subratllar que aquesta nova retallada no afectarà els serveis que presten aquests departaments, ja que la reducció es practicarà sobre els salaris dels funcionaris.

La despesa en salut, educació i benestar social cau 689 milions

Així, aquestes retallades mantindran la inèrcia d'aquest any, com seguirà passant també en el capítol d'inversions. El Departament de Territori continuarà congelat en els seus projectes. La construcció d'infraestructures impulsada per la Generalitat tornarà a baixar aquest any i la seva inversió caurà fins als 2.132 milions d'euros, xifres no vistes des del 2002, tot i que creixen lleugerament si es té en compte el denominat pagament diferit d'infraestructures (uns 660 milions més), les que s'encarreguen però no es comencen a pagar fins després de la finalització.

El voluminós endeutament de la Generalitat continua sent el problema més gros que haurà de gestionar Mas-Colell, amb les dificultats que hi ha per obtenir recursos financers. El deute del sector públic ascendirà a 41.676 milions d'euros, un 8,2% del PIB. A Economia, no obstant això, destaquen que ja no es manté la tendència de creixements de fa uns anys, tot i que el pagament d'interessos donarà una bona mossegada al capítol de despeses: quasi 2.000 milions d'euros.