Archivo de Público
Lunes, 19 de Diciembre de 2011

Recuperar principis i eliminar dogmes

Al PSC li convé aplicar la frase de Gaudí: "L'originalitat consisteix a retornar a l'origen" i prendre consciència d'una tradició política per acarar-la als reptes d'avui

RUDOLF ORTEGA ·19/12/2011 - 10:17h

L’èxit del congrés dels socialistes de Catalunya que va culminar ahir a Barcelona rau en dues conquestes: la primera, que signifiqui la llavor real d’un nou PSC; la segona, aconseguir fer-ho creïble a la ciutadania. Tant important és una com l’altra.

Un partit polític és un instrument al servei d’unes idees i principis que, en contacte amb la societat a la qual es deu, es transforma en propostes i estratègies d’actuació. Per tant, no comparteixo aquella vella idea que sempre atribueix els problemes de la política a l’hora de comunicar-se amb l’opinió pública. Quan un partit com el nostre perd el suport social li poden estar passant dues coses: o que s’ha oblidat dels principis i les idees que el funden i ha diluït el seu perfil, o bé que s’ha tancat en els principis com si fossin dogmes i està convençut que és la ciutadania qui està equivocada. Cap de les dues malalties es fruit d’errors de comunicació, i totes dues les ha incubat el PSC durant els últims anys; per tant, la cura exigeix anar una mica més a fons.

Tothom demana canvis, però d’ençà de Lampedusa sabem que hi ha canvis de veritat i altres que són mers simulacres, pures gesticulacions per tal de continuar mantenint velles estructures i

privilegis. Al PSC d’avui li convé la frase d’Antoni Gaudí: “L’originalitat consisteix a retornar a l’origen”. La frase descriu una manera de canviar que ni és simulacre ni refundació, i que podríem interpretar com prendre consciència d’una tradició política per acarar-la als complexos reptes de la societat d’avui.

Els valors de sempre del socialisme democràtic –que bé els explica Isidre Molas!– han de fer front als reptes principals de la nostra societat: la preeminència de l’economia i el mercat per damunt de la política, el creixement de les desigualtats socials, el federalisme en una perspectiva espanyola i europea i la governança de les ciutats afectades pels malestars de la

globalització.

Però probablement el canvi més significatiu, el que de manera més especial ens demana la ciutadania als socialistes catalans, rau en la manera de fer, en com organitzem el funcionament intern del partit i les seves relacions amb la societat. I en aquest canvi hi intervenen especialment dos factors: establir mecanismes diferents (primàries obertes als ciutadans, votació secreta en decisions importants, elecció del primer secretari per part de tota la militància...), però també és imprescindible transformar la cultura del partit, aquelles regles no escrites que massa vegades es converteixen en un fre a la participació lliure de militants i simpatitzants.

Quan escric aquest article el congrés encara no ha acabat, però tinc la sensació que alguna cosa ha canviat, alguna cosa s’ha instal·lat en la consciència de molts socialistes catalans; hi ha un altre to en els passadissos del congrés, mirades més franques, consciència que hem tocat fons, temes que abans ningú gosava treure. Com diu Miquel Iceta, junts podem. Ara cal que aquests “junts” tornin a ser tots aquells que algun dia van confiar en nosaltres.