Archivo de Público
Lunes, 5 de Diciembre de 2011

"El problema és que aquí no tenim empreses que facin R+D"


 

ANABEL HERRERA ·05/12/2011 - 06:25h

No falla. Quan un català se'n va a viure a l'estranger, tan bon punt es troba amb altres compatriotes s'estableix una unió tremendament forta. I comencen a formar penyes barcelonistes i casals per mantenir les tradicions catalanes, encara que a casa seva potser no ho feien. I si no, que l'hi diguin a Berta Vega, que aquest any ha fet panellets per primera vegada a la seva vida estant a Colònia i no es perd ni un partit del Barça quan abans no era ni de bon tros futbolera. "Sóc més catalana que mai", diu rient. Fa un any i mig que viu a la ciutat alemanya i ja es relaciona amb una cinquantena d'espanyols. Joves que, com la generació dels pares als anys seixanta, han marxat a Alemanya cercant noves oportunitats.

Ella, però, va arribar amb el tema laboral cobert. És la responsable d'una línia de productes d'una multinacional alemanya del sector químic. L'empresa la va traslladar per potenciar la seva carrera. Però quan d'aquí un any i mig finalitzi el seu contracte, potser no podrà tornar: el seu departament va haver de tancar un mes després del seu trasllat per culpa de la crisi. "Justament ens acabaven d'agafar a una altra noia i a mi i ens van dir que, si la selecció hagués tardat un mes més, ja no ens haurien pogut agafar, perquè l'empresa va haver de retallar personal tant a Barcelona com a Alemanya", explica.

La Berta es queixa que Espanya no aposti més per la investigació

La Berta es va formar a l'Institut Químic de Sarrià. L'any 2003 va marxar a Frankfurt per fer tres mesos de pràctiques en el laboratori de R+D de química analítica d'una empresa alemanya. A la tornada va cursar un màster i un doctorat en ciència dels materials i, gràcies a una beca de mobilitat de la Generalitat, va fer recerca durant set mesos a l'Institut Alemany del Cautxú, a Hannover.

El tema de la seva tesi doctoral és ben curiós. La Berta es va especialitzar en el reciclatge del cautxú dels pneumàtics a través de les microones com els que tenim a casa per obtenir-ne un altre de més bona qualitat i fabricar noves rodes per a vehicles. La feina a la multinacional alemanya del sector químic li va sortir de seguida. Ara, a Colònia, desenvolupa poliuretans per recobrir metalls, com ara els de les llaunes de begudes o els d'electrodomèstics.

"Quan em van oferir la feina em vaig sentir pressionada, perquè m'estaven donant una oportunitat molt gran i em feia molta mandra traslladar-me a Alemanya, però ara m'adono que estic aprenent el que a casa no aprendria". La Berta es queixa que Espanya no aposti més per la investigació; si ho fes, no hi hauria tants científics que marxen. "El problema és que aquí no tenim empreses que facin R+D. Sí que hem tingut multinacionals d'altres països que van instal·lar el laboratori de R+D a Espanya perquè els sortia més barat, però avui dia som igual de cars, així que quan les coses s'han posat lletges, han tornat al seu país per reduir despeses", opina la química. Per això, quan se li acabi el contracte, es planteja continuar desenvolupant la seva carrera a l'estranger, potser a la Xina, que ara despunta en el sector.

Quan acabi el seu contracte no pensa tornar i potser se n'anirà a la Xina

De moment, la Berta no para de muntar activitats amb els companys del Centre Cultural Català. "Semblem uns Erasmus", diu. Reconeix que s'hauria d'independitzar més de la comunitat catalana, però troba difícil relacionar-se al mateix nivell amb els alemanys: "Per fer un cafè has de quedar tres setmanes abans!", comenta. I en el terreny laboral, per exemple, no es creuen que a Espanya el més habitual sigui sortir de l'oficina a partir de les set de la tarda: "Aquí cap superior pensarà que ets més bo perquè t'has quedat fins tard a treballar. Al contrari, pot pensar que no ets capaç de fer la teva feina en el temps que et toca".