Viernes, 20 de Mayo de 2011

El somni de ser "la veu crítica" a l'Ajuntament

La vida de Xavier Monge reflecteix fidelment la relació de forces desigual entre els partits amb presència a les institucions i les CUP-Alternativa per Barcelona

A. M. V. ·20/05/2011 - 13:05h

El candidat de les CUP-Alternativa per Barcelona té aspecte d'adolescent. Té 25 anys, no es dedica professionalment a la política i a la feina cobra gairebé 1.000 euros mensuals: "No em puc queixar". Comparteix pis amb dos amics i demà dedicarà la jornada de reflexió a traslladar-se amb ells al nou pis que han llogat.

La vida de Xavier Monge reflecteix fidelment la relació de forces desigual entre els partits amb presència a les institucions i les CUP-Alternativa per Barcelona. Aquesta formació de l'esquerra independentista s'ha presentat a Barcelona amb un discurs rupturista que denuncia el que anomenen "el gran consens", és a dir, l'intercanvi de poder entre convergents i socialistes.

El seu objectiu principal és combatre "el dèficit democràtic de la ciutat", un aspecte en què detecten una reivindicació creixent. "Fa pocs anys l'independentisme era una cosa marginal, fins i tot en partits com ara ERC, que parlaven de la pluja finae_SDRq, recorda Monge, "i ara ningú defuig el debat en els terrenys social, econòmic i democràtic". Amb l'aparició de les protestes espontànies a Madrid, Barcelona i altres ciutats espanyoles, les CUP han marcat distàncies, i tot i dir que "celebren" el moviment, han defensat la seva autonomia.

Quan valora els seus rivals, Monge no pot evitar somriure quan sent parlar del "canvi de Xavier Trias". "És una perversió del llenguatge: també Maragall es va enfrontar a Mas parlant de canvi", diu. "No parlen de canvi, sinó d'una alternança que sempre s'ha donat a Catalunya", afegeix.

Malgrat que ja circulen enquestes que assenyalen que les CUP poden créixer significativament en aquestes municipals respecte a l'any 2007 quan va aconseguir 20 regidors a Catalunya, no s'espera que això serveixi perquè la formació aconsegueixi irrompre a l'Ajuntament de la capital catalana. "Ara no hi ha una veu crítica, és el que ens agradaria aportar", diu el candidat. Monge afegeix que la seva presència al consistori serviria per evitar que forces com ara el PSC o ICV-EUiA es deixin influir per "les posicions de la dreta".

Una campanya casolana

Però els mitjans de què disposa aquesta coalició són escassos. Els seus principals representants tenen una altra feina que els ocupa durant la major part del dia. Per això organitzen actes al vespre, a hores en què el seguiment mediàtic resulta difícil. En total, han disposat de 18.000 euros de pressupost per pagar tota la campanya. Quan van afrontar el repte de penjar banderoles, es van adonar que no tenien diners per fer-ho, i van improvisar amb una escala pròpia, cartrons i bon humor.

Aquesta candidatura no compta amb una seu social i es reuneix en casals independentistes o espais okupats. No coneixen jerarquies. "Jo? Jo no mano gens", diu Xavier Monge, que afegeix una confessió: "De vegades, la presa de decisions és un procés superlent". Malgrat això, no té cap pressa: creu que el temps juga de part seva.