Lunes, 9 de Mayo de 2011

Iniciativa pugna pel vot desencantat d'esquerres

Joan Herrera i el candidat d'ICV a Barcelona, Ricard Gomà, defensen l'opció ecologista com a alternativa

J. RAMÓN GONZÁLEZ CABEZAS ·09/05/2011 - 08:20h

Definitivament l'esquerra s'hi juga molt el 22-M. No és només el poder en sentit estricte, sinó el seu capital com a principal administradora de la gestió dels ajuntaments en les darreres tres dècades, esquitxada principalment per l'escàndol de corrupció transversal del cas Pretòria, a Santa Coloma de Gramenet. Més enllà d'aquest tèrbol episodi, que va commoure Catalunya l'octubre del 2009 i va destapar la deriva denigrant d'alguns sectors significats de la vida política local, l'esquerra ha protagonitzat en bona part la configuració d'un nou model de ciutat com a espai social habitable i lloc de convivència. Això arrenca de l'any 1979 i gairebé res del que avui és aquest país hauria estat possible sense aquesta contribució.

Avui, però, el colossal endeutament dels ajuntaments i la resta de corporacions locals 35.442.000 milions d'euros a tot l'Estat, segons el Banc d'Espanya, enfrontats a una dramàtica situació financera, reflecteix l'esgotament de la cultura de la bonança i el malbaratament practicada profusament a escala local fins al crack del 2008. Assistim ara a les seqüeles d'aquests excessos sobre l'economia local, els serveis públics i, sens dubte, sobre la qualitat del territori.

Bombers piròmans

Tots els partits coincideixen a oferir-se com la solució, fins i tot els que han manat de forma ininterrompuda. Per una vegada, i sense que serveixi de precedent, Artur Mas i Joan Herrera han coincidit a recórrer al tòpic de "bomber piròman" per arremetre contra el rival, en un incipient crescendo del to verbal de la contesa. El president ho va fer dissabte a la nit a Badalona per carregar contra la incendiària política del PP sobre immigració. El líder ecosocialista el va fer servir ahir en la jornada central de campanya per censurar els populars, convergents i socialistes, que acusa d'haver aplaudit la desregulació financera i presentar-se ara com els salvadors.

Enmig d'aquest estrèpit creixent, amenitzat ahir des de l'Hospitalet pel coordinador general d'IU, Cayo Lara, que va prevenir sobre el risc d"una cagada de la gavina del PP" sobre el cap dels electors, el candidat d'ICV a l'alcaldia, Ricard Gomà, fa campanya sense soroll a bord de la seva bicicleta. El regidor ecosocialista, de 46 anys i nascut a Barcelona, respon al retrat robot del candidat mitjà de la capital, on els regidors (4) del seu partit valen un imperi per al malmès PSC.

Tot just conegut, el regidor Gomà va encunyar ahir la figura de la "coalició antiecològica perfecta" per descriure la virtual aliança entre CiU i el PP a l'Ajuntament de Barcelona. Professor universitari i politòleg, el segon tinent d'alcalde descriu el PSC i ERC com "la vella esquerra" i reclama el vot ecologista en nom de la "nova esquerra". Vista la caiguda del PSC i la resistència relativa d'Iniciativa al temporal que va fer naufragar el Tripartit, la pugna entre la "vella esquerra" i la "nova esquerra" verda recobra un interès inusitat.

Una nova constel·lació

ICV forma part amb pes propi de la nova constel·lació multipartidista al voltant de CiU nascuda de les eleccions al Parlament. El nou mapa polític esbossat el 28-N serà posat a prova el 22-M i adquirirà el contorn definitiu en les properes legislatives. Del que passi en ambdues cites en dependrà l'enterrament definitiu del sistema bipolar establert en els últims 30 anys entorn de CiU i el PSC.

Després de la ruptura del repartiment territorial de poders entre les dues forces, entre els anys 2003 i 2010, que va obrir un període hegemònic de l'esquerra al conjunt del territori de Catalunya, ara és la federació nacionalista liderada per Artur Mas qui aspira a prendre el relleu sine die. No ho amaguen pas.

Amb un 7,4% del vot en les eleccions al Parlament, la coalició ecosocialista nascuda de les cendres del PSUC disposa de prop de mig miler de regidors i 25 alcaldes a Catalunya. Una força menor, però sovint clau, en espera de la destinació que prengui el vot de l'electorat d'esquerra a partir del 22-M.