Martes, 3 de Mayo de 2011

Les ciutats es reivindiquen

Els ajuntaments demanen més recursos i mesures urgents per poder mantenir les polítiques de cohesió social

 

JAUME CLOTET ·03/05/2011 - 01:46h

JAUME CLOTET -

L'any 1812, la Constitució de Cadis va organitzar el mapa municipal espanyol sobre la base que cada ajuntament fos, alhora, una unitat política i una unitat administrativa. La mesura era encertada perquè permetia la construcció d'un Estat modern sobre unes estructures polítiques basades en el poder aristocràtic i estenien l'autoritat central per tot Espanya. A partir de llavors es van començar a formar els municipis i al final del segle XIX es va arribar a la xifra de 13.000 ajuntaments, quantitat que es va reduir durant el segle passat fins a assolir els 8.116 actuals.

Aquell model consistorial pràcticament no s'ha tocat en dos segles, però els municipis i la societat han canviat profundament. Les distàncies s'han escurçat, el nombre d'habitants dels municipis ha canviat radicalment i les polítiques dels ajuntaments s'han modificat. La situació financera de molts consistoris és catastròfica i el marc competencial no està clar ni definit. Per això, tots els agents implicats reclamen canvis profunds en el mapa municipal del país i critiquen la falta de voluntat política dels governs de Barcelona i Madrid per afrontar-los.

Alguns consistoris alerten de possibles expedients de regulació d'ocupació

El problema més urgent que pateixen els ajuntaments catalans és la seva precària situació financera. Resoldre aquesta situació és la prioritat del president de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, i del seu homòleg de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) i alcalde de Martorell, Salvador Esteve. Segons Bustos, "cal definir bé un model de finançament i fer la Llei d'Hisendes Locals que fixa l'Estatut per establir qui paga un munt de competències que cobrim i fem els ajuntaments i que no ens corresponen, sobretot en matèria cultural, esportiva, educativa i de serveis socials". Per Manuel Bustos, "ni la crisi ni la proximitat de les eleccions municipals no són una excusa per endarrerir més aquest debat imprescindible".

Segons el catedràtic d'Hisenda Pública de la UB, Joaquim Solé Vilanova, "la situació financera dels municipis catalans és molt greu i estem a només un pas de ser alarmant". De fet, algunes veus han apuntat en les darreres setmanes que, si la qüestió no es resol aviat, alguns ajuntaments es podrien veure obligats a fer expedients de regulació d'ocupació (ERO). Els experts, tot i així, consideren que aquesta possibilitat és remota i creuen que els alcaldes la branden com a mesura de pressió als governs català i espanyol.

Estretament lligada al problema financer hi ha la qüestió de les competències. Segons el professor d'Introducció al Sistema Polític de la UB i expert en administració local, Josep Rovira, "la prioritat ha de ser aclarir el marc competencial de les administracions: qui fa què o com i amb quins diners, perquè ara hi ha moltes desigualtats".

El problema més urgent és la precària situació financera dels governs locals

La llei diu que tots els municipis de menys de 5.000 habitants tenen les mateixes competències, de manera que un ajuntament de 30 o 40 habitants, que n'hi ha, té les mateixes competències que un de 4.990 habitants. Un cop resolta la qüestió, afegeix Rovira, "podrem determinar quins nivells administratius tenen raó de ser i quins no" i alhora "regular un sistema de finançament òptim per poder executar les competències de cada administració".

Força dels consells comarcals

Mentre això no arriba, una de les solucions seria mancomunar serveis. Un possible espai per crear aquestes mancomunitats o aglomeracions de serveis podrien ser els consells comarcals. Segons Esteve, "els consells comarcals van néixer precisament per això, i han funcionat bé, sobretot a les zones no metropolitanes del país". En aquest sentit, el president de l'ACM es pregunta si els consells comarcals de l'àrea de Barcelona, com ara el del Barcelonès i el Baix Llobregat, tenen sentit real de ser. Segons Esteve, "haurem d'anar inexorablement cap al model de mancomunar serveis".

Alguns alcaldes aposten per formar una mancomunitat dels seus serveis

Per la seva banda, Bustos també defensa la utilitat dels consells comarcals, però reclama que siguin "més tècnics i menys polítics". Segons el president de la FMC, uns consells eficients, combinats amb la feina de les quatre diputacions, fan innecessari el desplegament de les vegueries. "El projecte de les vegueries no té cap mena de consens i, per tant, acabarà oblidat en un calaix de la Generalitat", vaticina Bustos. Precisament, el president del Govern, Artur Mas, ja ha anunciat que les vegueries no entraran en vigor després de les eleccions municipals, tal com estava previst.

Per Solé Vilanova, "l'aglomeració de municipis és inevitable", i posa França com a exemple. "El Govern de París va entendre fa uns anys que li era impossible suprimir o fusionar els seus 35.000 municipis, de manera que els va incentivar a formar aglomeracions urbanes, amb un gran èxit, ja que més del 80% d'ajuntaments estan ara mancomunats", explica el catedràtic d'Hisenda Pública de la UB.

En el cas francès, per tal d'evitar que els municipis puguin pressionar les aglomeracions en benefici propi, és pràcticament impossible que un ajuntament abandoni la seva aglomeració un cop hi ha entrat. "Aquesta mesura és bàsica per poder impedir que els alcaldes només participin d'aquelles decisions que més els convenen", afirma Solé Vilanova.

«El projecte de les vegueries acabarà oblidat en un calaix», diu Bustos

Autonomia i poder local

Però hi ha un aspecte que cap de les parts implicades en el món local espanyol vol canviar per res del món: l'autonomia municipal. L'Estat espanyol és, probablement, el país europeu on l'administració local té més poder i autonomia, de manera que les altres administracions superiors tenen escassos mecanismes d'intervenció en qualsevol municipi.

A l'altre extrem de la balança hi ha el Regne Unit, on els ajuntaments són la ventafocs de les administracions, amb poca capacitat executiva i molta influència de les altres administracions. Tot i així, l'autonomia municipal espanyola és una arma de doble tall. Si bé és cert que ha convertit els alcaldes en figures indiscutibles dins el seu àmbit territorial, també ho és que alguns ajuntaments han comès autèntics disbarats urbanístics embolcallats en la capa de l'autonomia municipal, i això ha fet gairebé impossible als governs autonòmics o estatals la intervenció en l'àmbit local.

Espanya és el país europeu on l'administració local té més autonomia