Martes, 3 de Mayo de 2011

El Govern manté l'impuls a la casella social de l'IRPF

 

 

PÚBLIC ·03/05/2011 - 01:45h

PÚBLIC - El conseller de Benestar Social i Família, Josep Lluís Cleries, en una intervenció al Parlament. m. ángeles torres

Un any més, el Govern català i les entitats del tercer sector van anunciar una campanya conjunta per empènyer els ciutadans a marcar la casella de la declaració de la renta que destina un 0,7% a fins socials.

Malgrat el context de crisi actual, el nou executiu no ha volgut prescindir d'una iniciativa que es remunta als inicis de la Taula d'Entitats del Tercer Sector. De fet, tant el Govern, representat per la conselleria de Benestar Social i Família, com les entitats van coincidir a defensar que aquesta casella és una eina idònia per augmentar els recursos dedicats, exclusivament, a lluitar contra els més afectats per la crisi. Dels diners que es recapten, un 80% van destinats a programes socials, mentre que la resta es distribueix entre cooperació i medi ambient.

A Catalunya, el 57% dels contribuents opta per marcar la casella, però tot i així els impulsors de la campanya no n'estan satisfets. "És una manera d'ajudar que no costa diners al ciutadà", apuntava Àngels Guiteras, presidenta de la Taula d'Entitats del Tercer Sector de Catalunya, que no s'explicava per què encara hi ha un sector important de la societat que no es decideix a marcar-la. "L'única resposta és que no l'hem donat prou a conèixer ni hem fet una bona sensibilització", conclou Guiteras, que va situar en un 70% l'objectiu mínim que es vol assolir, a curt termini, a través de les campanyes. A la resta d'Espanya, la xifra és lleugerament menor, d'un 47%.

Compatibilitat amb l'Església

El conseller de Benestar Social i Família, Josep Lluís Cleries, va deixar clar que l'opció dedicada a fins d'interès social és compatible amb la controvertida casella que reserva un 0,7% per a l'Església. En els darrers mesos, diverses organitzacions laïcistes han mostrat el seu rebuig a una casella que, en la darrera campanya de declaració de la renda, només van marcar el 12% dels ciutadans.

Sigui l'opció que sigui, Guiteras va subratllar a Públic que, en cas de no senyalar cap casella, "el percentatge de l'impost va a parar als pressupostos generals de l'Estat, i això significa que podria anar destinat a fins militars o a rescatar bancs".

Autogestió de la recaptació

L'any 2009, Catalunya va reunir 65 milions d'euros gràcies a la casella del 0,7%, però de l'Estat tan sols en van retornar 27 milions. Ara per ara, la recaptació catalana suposa el 22% del total de la de l'Estat. Per aquest motiu, Cleries va tornar a reclamar, amb el suport de les entitats, que des de Catalunya es pugui gestionar la recaptació.

En una reunió anterior amb la ministra Leire Pajín, Cleries ja va sol·licitar el traspàs de la gestió, argumentant que la Generalitat té plenes competències pel que fa a polítiques socials, però la ministra va decidir que, com a màxim, Madrid i Barcelona decidirien conjuntament el repartiment. De cara a la propera reunió bilateral, Cleries va anunciar que "serem bel·ligerants per aconseguir, com a mínim, un repartiment més equitatiu".

Per aquesta campanya, la Generalitat preveu trametre 100.000 tríptics informatius, elaborar 5.000 cartells i emetre un anunci a les televisions públiques. Per demostrar el funcionament del mètode de la casella a l'IRPF, Govern i entitats van voler situar l'acte de presentació de la campanya a la residència de l'associació Esclat, un equipament pendent d'obertura que s'ha finançat parcialment amb els recursos obtinguts de la casella de contribució.