Archivo de Público
Lunes, 25 de Abril de 2011

Una dècada més per transformar Can Batlló

Els veïns amenacen d'ocupar l'antiga fàbrica en vista del retard del projecte

JORDI SUBIRANA ·25/04/2011 - 00:54h

JORDI SUBIRANA - Vista panoràmica de l'antiga fàbrica de Can Batlló-Magòria, en espera de la transformació. edu bayer

La transformació de l'antiga fàbrica de Can Batlló-Magòria en un espai obert a la ciutat va per llarg. Tot i l'endarreriment que acumula la reforma, l'alcalde Jordi Hereu diu ara que és un projecte a deu anys vista. A finals del 2010, l'Ajuntament va aprovar la urbanització d'1,2 hectàrees de la part de Magòria de les 14 que té el recinte i sembla que s'ha desencallat el projecte.

Aviat es podrà buidar la zona dels 50 industrials i veïns que hi queden i que encara han de ser indemnitzats. Però caldrà veure com afecta la crisi i el canvi de color a la Generalitat, que també ha d'executar diferents obres als terrenys, en la conversió de Can Batlló en un recinte amb equipaments, zones verdes i pisos. Els veïns amenacen d'ocupar l'espai el proper dia 1 de juny si tot continua igual.

El gran equipament de la Bordeta fa uns 15 anys que dorm als despatxos

Una idea de fa 35 anys

El projecte de Can Batlló, situat al barri de la Bordeta, fa uns 15 anys que està tancat als despatxos. L'afectació urbanística per convertir la fàbrica en un recinte ciutadà fins i tot va començar molt abans, amb el Pla General Metropolità (PGM) del 1976. D'això en fa 35 anys. Alguns veïns, com ara Jordi Falcó, del Centre Social de Sants, recorda que era petit i la seva mare ja li deia que a l'antiga fàbrica s'hi farien els equipaments del barri. "Esperant Can Batlló, a la resta de la Bordeta no s'hi ha fet res. Ara crec que serà un espai que veuran els fills dels meus fills. I encara no en tinc", ironitza. Posteriorment, el projecte va obligar a fer dues modificacions del PGM, per poder-hi construir pisos.

Per reallotjar els afectats

La crisi i el canvi de color polític a la Generalitat planteja noves incògnites

La Junta de Compensació dels terrenys, formada, entre d'altres, per la immobiliària Gaudir, propietari majoritari, la Generalitat i l'Ajuntament, és l'òrgan que s'encarrega de la gestió urbanística del recinte i farà la distribució dels beneficis i les càrregues que correspondran a cada titular per a la reforma. Pel que sembla, fins ara la junta no tenia diners per pagar les indemnitzacions dels industrials i alguns dels veïns que encara queden a l'interior, cosa que ha paralitzat el projecte.

Amb el desencallament del pla de la Magòria, ja es podran demanar els crèdits necessaris per urbanitzar i pagar els afectats. Després, es podrà buidar el recinte i iniciar les obres del primer edifici per als veïns que seran desallotjats i que tenen dret a un habitatge, "com els que estan en barraques des de fa dècades al camí de la Cadena", explica Josep Maria Domingo, un altre membre del Centre Social de Sants.

El projecte de la Magòria, amb un cost d'uns sis milions d'euros, inclou la remodelació de l'àmbit comprès entre la Gran Via i els carrers de Mossèn Amadeu Oller i del Corral. Les actuacions inclouen un corredor verd al voltant de la nau central de la fàbrica, la construcció d'una plaça de 1.300 metres quadrats, i instal·lar al subsòl una subestació elèctrica dels Ferrocarrils de la Generalitat. També es farà un carrer central d'uns 20 metres d'amplada i uns 100 metres de llargada, i un pas subterrani sota els edificis que unirà la Gran Via amb el carrer central esmentat.

Canvi de grans dimensions

Però aquesta transformació només és una petita part de tot el que es vol fer al recinte de Can Batlló-Magòria. El projecte suposa la transformació de 14 hectàrees. Incorporarà un parc de 4,7 hectàrees i un jardí més petit d'uns 8.000 metres quadrats. També es faran 1.656 pisos, dels quals 985 seran de renda lliure, 471 tindran algun tipus de protecció i 200 seran dotacionals. Dos dels blocs seran per als veïns amb dret a un habitatge.

Una part important de la remodelació de Can Batlló és el paquet d'equipaments. Se'n faran una vintena, amb el Museu de l'Urbanisme al capdavant. La resta d'edificis i espais previstos es destinaran a una escola bressol, un CEIP, una residència per a la gent gran amb centre de dia, un CAP, espais cívics per a joves i entitats del barri, el complex esportiu de la Bordeta i un camp de futbol. El pla preservarà també alguns elements arquitectònics de l'antiga fàbrica com ara la torre de l'aigua, la porta del carrer de la Constitució i un tram del mur de la Gran Via.

Un interrogant

El que no està tan clar és què es farà a la nau central de Can Batlló, que en un futur serà de titularitat autonòmica, després de ser rehabilitada íntegrament, xemeneia inclosa. En principi estava previst ubicar-hi el Departament de Medi Ambient de la Generalitat, però ara s'ha sabut que el Tripartit ho va desestimar, possiblement per raons econòmiques.

El Departament de Patrimoni de la Generalitat estudia quin nou ús es donarà a la nau, que té més de 9.000 metres quadrats. "Volem resoldre-ho aviat", diuen fonts de Patrimoni, sense descartar cap possibilitat. De totes maneres caldrà veure com queda el projecte davant el pla de retallades pressupostària del Govern.

La notícia no ha agradat gaire a l'Ajuntament perquè pot provocar nous endarreriments en l'execució. Ara, amb les eleccions municipals a la porta, la regidora de Sants-Montjuïc, Imma Moraleda, demana celeritat a la Generalitat perquè prengui una decisió sobre el nou ús que donarà a la nau central i comenci aviat la construcció del nou CAP de la Bordeta, que ja té el projecte acabat. "Amb l'aprovació de la Magòria, el projecte ja es pot registrar i demanar el crèdit per tirar-lo endavant".

Els veïns, però, no se'n refien. Porten massa temps esperant la reforma de Can Batlló. La plataforma Can Batlló és per al Barri amenaça d'ocupar el recinte l'1 de juny si no comencen les obres. Per evitar-ho demanen, entre altres condicions, que els veïns i els industrials hagin estat indemnitzats i que s'hagi començat a construir el primer edifici on aniran part dels afectats.