Lunes, 25 de Abril de 2011

Llums i ombres del gran pol de la petroquímica

El sector genera 10.000 llocs de treball i el 15% del PIB

M. MORELL ·25/04/2011 - 00:53h

"Vèiem un núvol groc, però al final no va ser res. Esperem que si passa alguna cosa seriosa de veritat, tothom estigui ben coordinat o quedarem ben fregits", diu Ramon López, president de l'Associació de Veïns de Bonavista. Així descriu ell un núvol tòxic d'àcid nítric escapat de la planta d' Ercros, al polígon petroquímic sud de Tarragona, el 22 de juliol del 2009.

L'incident va evidenciar errades en els protocols de seguretat i, sobretot, de comunicació entre la Generalitat i l'Ajuntament. És un dels últims incidents amb població involucrada més greus de la potent indústria química tarragonina, un sector que suposa el 15% del PIB provincial i genera més de 10.000 llocs de feina, segons la patronal Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), que agrupa 31 empreses.

L'incident del núvol tòxic del juliol del 2009 va evidenciar errors de seguretat

Un ecosistema industrial

A les autoritats i agents socioeconòmics els agrada repetir que Tarragona té el pol químic més important del sud d'Europa. El quart del continent, per ser més exactes. Aquí es concentra la quarta part de tota la producció química espanyola i es fabriquen el 40% dels plàstics que es consumeixen a l'Estat, es refina petroli, es manipulen, es processen i es transporten matèries primeres inflamables, explosives i tòxiques.

La part més visible de tots aquests procediments industrials són les torxes de seguretat. És, també, la part més paradoxal, perquè s'activen tan bon punt hi ha una anomalia. Quan les xemeneies expulsen flamarades de fins a 60 metres d'alt, visibles des de molts quilòmetres a la rodona, vol dir que més enllà de l'espectacularitat del foc i el fum, els sistemes de seguretat han funcionat correctament.

Un 25% de població de tota la província està vinculat a l'activitat industrial

Les químiques configuren un ecosistema industrial repartit entre molts termes municipals i el port de Tarragona. "Els vaixells descarreguen cru a la monoboia i al pantalà de Repsol; del port arriba a la refineria del polígon petroquímic nord per canonada; allà es transforma i es produeix etilè i propilè, gasos que tornen a transportar-se cap a la resta de la indústria perquè fabriquin altres matèries; és un procés complex i per molt controlat que estigui, el risc zero no existeix", diu Xavier Quintana, president del Col·legi d'Enginyers Industrials i president també de la Federació d'Associacions de Veïns de Llevant.

Un "mal necessari"

Quintana demana serenitat: "Al sector hi ha molt personal qualificat, i Catalunya té la normativa més exigent d'Europa en protecció al medi ambient. Tot està molt reglamentat i més controlat del que sembla". L'enginyer creu que un "25% de la població tarragonina està vinculat a la química, és, doncs, un mal necessari".

Ramon Fonboté, director general de l'AEQT, afirma que "no escamotegem ni en seguretat ni a reduir l'impacte al medi ambient". Per il·lustrar-ho, assenyala que "tenim 35 vegades menys accidents que la construcció, 25 menys que la indústria i 15 menys que els serveis".

Però un estudi dels investigadors Francesc Xavier Roca i José Francisco Perales, de la Universitat Politècnica de Catalunya, per encàrrec de tres entitats ecologistes, revelava que la concentració de compostos orgànics volàtils va superar els 4.000 micrograms per metre cúbic a Constantí, quan el màxim acceptable és de 200 micrograms. També deia que cada tres dies de mitjana es produïen episodis de pudors.

Fontoboté discrepa i es remet a l'Observatori de la Salut, impulsat per la Generalitat després d'una concatenació d'incidents ara fa uns anys, i al Laboratori de Toxicologia i Salut Mediambiental (LTSM) de la Facultat de Medicina de Reus. "Són estudis independents que conclouen que els nivells de contaminació de Tarragona estan molt per sota dels límits legals i descarten qualsevol perill per a la salut", afirma.

Feina i diners

El barri de Bonavista, amb més de 10.000 veïns, va sorgir al voltant del polígon petroquímic sud de Tarragona. Quaranta anys després, un 70% dels habitants, diu López, treballa a la construcció i un 20% a la química. "Dóna feina i diners, Tarragona no pot prescindir-ne", afegeix el líder veïnal. "Hi estem tan acostumats que a vegades no donem ni importància a certes coses", confessa.

Al bar Paraíso, els clients en donen fe. "Quan vénen amics de fóra, al·lucinen", diu el Toño. "S'espanten amb les resplendors de la nit i el cel taronja; nosaltres ja passem de tot". La Maribel afegeix: "Jo crec que s'ha millorat, abans al tren no feia falta parar atenció; sabies que arribaves a Tarragona per les pudors, i ara ja no".

Antoni Peco, president de la Federació d'Associacions de Veïns de Tarragona, va més enllà: "A diferència de la resta d'Europa, les zones més properes a la indústria són les que tenen menys qualitat de vida i falta molta transparència: ningú informa els veïns nous que hi ha plans d'emergència, sirenes i torxes". Peco subratlla el fet que "a la indústria li costa admetre responsabilitats; sembla que sempre miri cap a una altra banda".