Miércoles, 20 de Abril de 2011

La Sagrada Família se salva d'un foc provocat

La cripta, de gran valor artístic, queda intacta tot i el fum que causa l'acció del piroman a la sagristia

JORDI MUMBRÚ ·20/04/2011 - 08:20h

Un home de 65 anys, amb problemes mentals segons la policia, va calar foc ahir pels volts de les 10.45 h a la petita sagristia que hi ha dins de la cripta de la Sagrada Família. Nou dotacions dels Bombers es van desplaçar fins al temple i van lluitar contra les flames durant 45 minuts, mentre la resta de cossos de seguretat evacuaven els 1.500 visitants i treballadors que hi havia dins en aquell moment.

El foc va cremar els deu metres quadrats que ocupa la sagristia, on minuts abans el capellà havia guardat els seus hàbits, però gràcies als bombers no va arribar a la cripta, que des del 2005 està considerada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

El fum, en canvi, sí que hi va entrar i va ennegrir tota la pedra. Fa només un any i mig s'havia reobert la cripta després d'una reforma integral que va durar tres anys. Des de llavors, funcionava com una parròquia de barri i era l'únic espai de tota la Sagrada Família on es podia entrar sense pagar.

A quarts de cinc de la tarda, i després d'unes hores d'incertesa, la Sagrada Família va tornar a obrir les portes per deixar entrar els turistes que volien visitar el temple. La cripta restarà tancada i les misses previstes es traslladaran a la parròquia més propera.

Les úniques persones afectades per l'incendi van ser quatre treballadors que van quedar atrapats en un dels ascensors i van patir intoxicacions per culpa del fum. Els van traslladar a l'Hospital de Sant Pau i a l'Hospital de la Creu Roja - Dos de Maig. Els agents de la Guàrdia Urbana van haver de tallar els carrers del perímetre per facilitar el trànsit dels vehicles d'emergències. Un d'aquests vehicles va ser el que va traslladar el principal sospitós de provocar l'incendi, José María L. S., fins a la comissaria de les Corts.

Retingut pels treballadors

El detingut, que té antecedents per un incendi i un furt, és un habitual de la parròquia que, segons sembla, es va esperar que el mossèn acabés la missa d'ahir per colar-se a la sagristia i cremar la roba. Tres treballadors de la neteja i un turista van veure el sospitós i el van retenir fins que van arribar els Mossos. A les butxaques li van trobar dos encenedors, cinc jocs de claus de les guardioles de les almoines, un esprai d'oli que serveix per protegir la fusta i que és altament inflamable i una petita campana de coure i plata que s'utilitza per a la consagració. María Elena Amaya, testimoni de la detenció, va explicar a Públic que "l'home estava molt tranquil" i va confirmar que la gent de la parròquia el coneixia.

Durant tot el matí els turistes i els veïns que arribaven fins a la Sagrada Família s'anaven concentrant a les portes del temple i no van parar de fer fotografies.

Vicky Constantinitis, una turista australiana, lamentava l'incident des de la vorera del davant: "Hem estat tres dies a Barcelona i volíem destinar l'últim a veure la Sagrada Família". Des de fora es veia una columna de fum que no parava d'enfilar-se per entre les torres del temple.

Tot i que el foc es va apagar en només 45 minuts, els bombers de Barcelona van estar treballant fins a les tres de la tarda i el fum es va poder veure fins passat el migdia. Quan van acabar els bombers, que van haver d'instal·lar ventiladors per treure el fum de la cripta, va ser el torn de la policia científica, que va confirmar que la sagristia estava destrossada però que la cripta estava en bon estat. La roba dels capellans i un altar de fusta van servir de combustible però les flames no van arribar a la cripta, que, a diferència de la sagristia, sí que té un valor artístic inestimable.

Durant totes aquestes hores, una munió de periodistes esperaven notícies des de la porta del temple, envoltats per centenars de turistes. De tant en tant arribaven les personalitats per comprovar la magnitud de l'incendi i fer declaracions. El president del Patronat de la Basílica, Joan Rigol, va ser un dels primers. En un moment de gran incertesa, mentre els bombers encara treballaven per assegurar-se que el foc no revifava, Rigol va explicar que "els bombers han pogut salvar el patrimoni de Gaudí" però que calia treure tot el fum de la cripta per avaluar els danys.

Rigol també va destacar que ningú havia quedat atrapat dins i va explicar que el Patronat de la Junta Constructora buscarà mesures per incrementar la seguretat i evitar incidents com aquest. També es van deixar veure l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, i el candidat de CiU, Xavier Trias.

Saquejada i cremada el 1936

La cripta, que va ser saquejada i cremada després de l'aixecament feixista del 1936, va ser dissenyada per Francisco de Paula del Villar, a qui Antoni Gaudí va reemplaçar com a arquitecte responsable de la Sagrada Família. Es va començar a construir l'any 1891 i està soterrada, però té llum natural gràcies a uns vitralls de gran valor artístic.

Els bombers van haver d'anar en compte ahir mentre treballaven per no trencar-los. Hi ha dues escales que comuniquen la cripta amb l'exterior, que dóna al carrer Provença a tocar amb Sardenya i és per aquí per on van entrar els bombers. A més dels vitralls, a la cripta, envoltada per set capelles, també hi ha un important retaule de la Sagrada Família de l'escultor Josep Llimona, una imatge de l'anunciació en la clau de volta de Joan Flotats i un mosaic romà a terra de Màrius Maragliano.

Finalment, la cripta té també un altíssim valor simbòlic perquè allà hi ha les tombes d'Antoni Gaudí i de Josep Maria Bocabella, que va ser l'artífex de la compra del terreny on encara es construeix la monumental obra d'estil modernista.

Després de l'incendi de 1936 es va fer una petita reforma que no va incloure ni la neteja de les pedres. La rehabilitació important va començar fa uns cinc anys, amb nous fonaments per suportar l'augment de pes del temple. Aprofitant que calia treballar a la cripta es va restaurar tota la pedra i les obres de l'interior. L'incendi d'ahir no va afectar els fonaments però obligarà a una nova reforma. El cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach ja va avançar ahir: "Si s'ha de tornar a reformar, es reformarà.