Domingo, 10 de Abril de 2011

Arriba la generació bombolla

MARC SERENA ·10/04/2011 - 23:52h

m. á. torres - Saló diu que "hem crescut en una bombolla de protecció que ara s'ha perdut".

Té 28 anys i diu que la seva generació no té les coses fàcils. Que el futur que ens espera no és gaire prometedor. "Hem crescut en una bombolla de protecció i benestar social. Però amb la crisi, i l'arribada d'una altra bombolla, la immobiliària, tot això ha canviat", explica. "De la mateixa manera que els nostres avis, com ens recordaven una vegada i una altra la Guerra Civil i les cartilles de racionament, nosaltres parlarem de la primera dècada d'aquest segle. Ens vam llençar a un hedonisme low cost que ens ha portat a moments de molta precarietat. En algunes coses hem anat enrere i tot".

Aquest va ser el tema central del primer còmic d'Aleix Saló, Fills dels 80. La generació bombolla (Glénat, 2009), que va publicar gràcies al premi organitzat pel Carnet Jove. Sempre ha compartit pis amb gent de la seva edat i això li ha proporcionat la inspiració de moltes de les situacions que relatava. "Són moments difícils però, a la vegada, de molta creativitat".

Ara hi torna amb el mateix pessimisme però sense perdre el bon humor amb Españistán. Este país se va a la mierda (Glénat). És la historia d'un jove ni-ni de l'extraradi amb hipoteca que protagonitza una aventura de l'estil d'El senyor dels anells. La diferència és que aquí, tot i trobar-s'hi un Gandolfo, els altres personatges són Amalio Botín, Mouco Varela, Jordi Huntado, José María Ánsar i una banda de quinquis de l'SGAE. Rep tothom. "És la primera vegada que construeixo un argument que s'estén en diverses pàgines, amb plantejament, nus i desenllaç".

Un autor comentat

Españistán es presentarà al Saló del Còmic, que dijous arriba a Montjuïc. És només el seu segon àlbum però ja hi ha gent que l'espera. Saló s'ha creat una petita legió de fidels seguidors a través d'internet. Des de fa temps que ho penja gairebé tot a la xarxa. O sigui, més d'un miler de vinyetes, la majoria en català i creades per al portal de notícies Directe.cat.

Molts del seus dibuixos acaben penjats en altres blogs, twittejats, al Facebook i en pàgines on els usuaris jerarquitzen les notícies com ara La Tafanera i Menéame. Fins i tot algun cop l'han traduït a l'anglès. "Cada dia rebo molts comentaris de la meva feina, tot i que amb el temps he après a no donar-li més importància del compte. La indignació motiva molt a escriure però l'aprovació, en canvi, no se sol traduir en comentaris".

La màxima viralitat l'ha aconseguit, curiosament, amb un capítol de dibuixos animats. Va ser coincidint amb la visita del Papa. Amb uns amics de Manlleu va penjar al Youtube un vídeo en clau d'humor amb el nom de Ratzinger Z que ja supera les 300.000 visites.

"Sempre em preocupa molt el tema que escullo. Abans que aixequi el llapis ja he de tenir clar que interessarà. Sóc un gran addicte a l'actualitat. En el fons acabo fent periodisme d'opinió i es tracta de ser ràpid". Un dels seus últims dibuixos, un gag a partir del poema "Tu, tu, tothom" de l'APM de TV3, ha corregut com la pólvora.

El noi de les bombolletes

Més enllà d'internet, Saló ha exposat dues vegades, en un cafè al centre de Madrid i al bar La Penúltima del Raval de Barcelona. "M'agrada que els dibuixos puguin acabar en diferents formats, ja sigui virtual o físic". El que no varia en cap cas és el seu estil. Els protagonistes són sempre unes bombolletes de colors per alguns, mongetes que amb prou feina tenen boca i ulls. "Vull que sigui un dibuix atractiu, amb personalitat i minimalista. L'objectiu és que el missatge arribi amb claredat, sense cap virtuosisme tècnic que distregui".

Dedica la majoria del temps a absorbir l'actualitat. "És un 80% de la feina". Quan ja té clar el guió, dibuixa amb llapis i retolador. Després ho escaneja i afegeix els colors amb el Photoshop. Solen ser plans, sense degradats estranys. Té una línia diàfana, de l'escola francobelga, i cita com a referències autors com ara Juanjo Sáez, Perich i el ninotaire de Público Manel Fontdevila.

Ho ambiciona tot: que se l'identifiqui fàcilment però, a la vegada, no quedar-se estancat. "Els lectors que et vénen a buscar sempre volen veure la mateixa història una vegada i una altra". Per superar-se, treballa dur. "Estic sempre connectat. Fins i tot en moments d'oci acabo parlant de feina i buscant contactes". Vol anar a més, sense por. "De moment tot ha anat bé. No he rebut cap denúncia. Però no em faria res que arribés la primera".