Miércoles, 6 de Abril de 2011

Cop de porta del PSC per la fi de l'impost de successions

Artur Mas compleix els seus cent dies amb la supressió del tribut, que li assegura el suport del Partit Popular

J. RAMÓN GONZÁLEZ CABEZAS ·06/04/2011 - 00:14h

J. RAMÓN GONZÁLEZ CABEZAS - El president de la Generalitat, Artur Mas, acompanyat del conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, en la roda de premsa. M. ÁNGELES TORRES

Artur Mas celebra els seus primers cent dies de Govern complint la seva promesa electoral d'eliminar de facto l'impost de successions. La decisió del Govern, presentada com a projecte de llei pel mateix president amb el conseller Mas-Colell, suposa renunciar aquest mateix any a un ingrés de més de 150 milions, en alliberar d'aquest tribut amb caràcter retroactiu una mica més de mig miler de grans contribuents, segons dades d'un dels darrers exercicis fiscals.

La polèmica mesura, origen de la principal pugna política entre CiU i l'oposició d'esquerra, sembla situar el Govern cada cop més en mans del PP per aprovar els pressupostos, pendents per altra banda de l'aprovació del pla d'estabilitat financera de la Generalitat. La reacció del PSC ha estat fulminant: "S'ha tancat la porta".

El Govern al·lega que vol evitar la deslocalització de capitals catalans

Contra el dumping' fiscal

Mas va justificar l'eliminació de l'impost per "posar fi a la discriminació" de Catalunya respecte a altres territoris de l'Estat. El president va remarcar que l'objectiu és "eliminar la competència fiscal" d'altres comunitats i "retenir o recuperar capitals catalans" que han buscat refugi en altres administracions més benèvoles.

La reforma del tribut, que culmina l'aplicada ja el 2009 pel Tripartit amb una minva de gairebé 542 milions, situa Catalunya per sobre de les comunitats de règim comú (País Valencià i Madrid) amb menys pressió fiscal. L'exempció afecta les successions entre cònjuges, pares i fills i avis i néts.

L'exempció afecta les herències entre cònjuges, pares i fills, i avis i néts

"El compliment dels compromisos genera confiança", va afirmar Artur Mas en defensar la nova reforma de l'impost, que de moment exclou el capítol de donacions. El president no ha exclòs tocar també aquest impost, segons exigeix el PP, però s'ha limitat a reiterar que la seva idea és rebaixar nous impostos quan la conjuntura ho permeti. "Nos­altres diem que no augmentarem els impostos", va assegurar amb to contundent, i va reiterar aquesta posició "tot i els cants de sirena que ens arriben des de Madrid i, en algun moment, d'alguna entitat financera". La sirena és òbviament la vicepresidenta Elena Salgado, però es desconeix el nom de l'entitat.

El pas fet per Mas, que posa fi a un autèntic ball de bastons sobre la pertinència i l'abast de la mesura, l'ha posat al peu dels cavalls del PSC, que va amenaçar amb un cop de porta als pressupostos. "Són ells que han de decidir si tanquen la porta, però espero que no sigui així", va dir el president, que va convidar el PSC a meditar i no alinear-se amb ICV, "que ja ha decidit oposar-se a tot". Mas va donar per fet el suport del PP a l'eliminació de l'impost, condició sine qua non per poder parlar del pressupost.

"Aquesta mesura posa fi a la discriminació, elimina la competència fiscal i evita la deslocalització de capitals", va subratllar Mas, que va convidar el PSC a actuar en coherència amb la reforma aplicada pel Tripartit, tot i les reticències dels seus socis.

"¿És que no eren aquests motius els mateixos que van inspirar la primera reforma, que va suposar una retallada fiscal de més de 500 milions?", es va preguntar Mas, tot subratllant la responsabilitat d'un partit que ha governat durant set anys. La resposta va ser contundent. La portaveu adjunta del PSC, Laia Bonet, va declarar ahir que "s'ha tancat la porta a acordar els pressupostos amb el grup socialista" i va afegir que "s'ha creuat la línia vermella". "No es pot demanar als ciutadans que facin sacrificis i adoptar al mateix temps mesures que beneficien uns pocs, els més privilegiats", va afegir. La diputada socialista va definir la decisió com la "cirereta que presideix la fita dels cent dies".

ICV denuncia, el PP celebra

Segons el líder d'ICV, Joan Herrera, "mai com ara s'havien produït tants atacs a l'Estat del benestar en un temps tan curt". La portaveu parlamentària, Dolors Camats, va qualificat d'"indecent" la supressió de l'impost i afrontar la crisi "retallant metges i mestres". A l'altra banda de l'arc parlamentari, el PP no va dissimular gens: el seu portaveu, Enric Millo, va donar al president la "benvinguda al sentit comú" i va evitar vincular aquest fet amb el futur del pressupost.

Els sindicats han carregat també amb duresa contra la decisió del Govern. El líder de CCOO de Catalunya, Joan Carles Gallego, va qualificar el fet d'"irresponsabilitat" i va qüestionar que l'administració pública catalana pugui avançar sense els ingressos generats per l'impost, alhora que va acusar el Govern d'equilibrar el deute només retallant despesa pública.

Per la seva banda, UGT va afirmar en un comunicat que "les grans fortunes ja no han de tributar" a Catalunya, fet que va qualificar de "gran injustícia social". "Regalarem 544 milions a les rendes altes a la vegada que volem retallar 1.000 milions de la sanitat pública", diu el sindicat socialista.

"No som un Govern de comp­tables i estem fent política amb majúscules", va dir Mas en ser preguntat sobre els primers cent dies, que culminen amb la desaparició del polèmic impost. "Estem decidits a mantenir el nostre rumb perquè la gent no és tonta i sap perfectament fins a quin punt són grans les dificultats amb què estem operant, perquè les pateixen a casa", va afegir el president després de lamentar no haver merescut el període de gràcia.

La barrera del 10%

"Complirem amb els nostres i aplicarem una retallada de la despesa del 10%, fet que no té precedents en la història democràtica del país", va declarar Mas, que va apel·lar a la responsabilitat de les forces polítiques, la comprensió i corresponsabilització de la societat i fins al rigor dels mitjans per fer front a la situació. "El Govern està disposat a rebre les bufetades", va afegir.

El president va ser de nou molt taxatiu en no anar més enllà de l'ajust del 10% de la despesa i va tornar a exigir al Govern central que atengui la reclamació dels 1.450 milions d'euros a compte del que correspon a la Generalitat del Fons de Competitivitat. "Reclamarem per totes les vies possibles que ens paguin els diners que ens deuen, i si ens volen fer anar més enllà i posar en qüestió la base de nostres Estat del benestar i la modernització del país, el que no farem serà carregar-nos Catalunya per salvar els deures de l'Estat espanyol", va dir.

Mas va instar Zapatero a "exercir de president" mentre esgota la legislatura i aprofitar per actuar ara que està "menys condicionat". "Jo no puc saber fins on arribarà [el pols polític amb Madrid], però el nostre Govern té un mandat de quatre anys i no sé quant li queda al d'ell", va apuntar. Ahir mateix, Zapatero va repetir al Senat que el Govern no abonarà els diners aquest any. La pugna segueix oberta.