Archivo de Público
Martes, 5 de Abril de 2011

Els usuaris proposen reformes per salvar la qualitat de la sanitat pública

DANI CORDERO ·05/04/2011 - 00:22h

Les retallades a la sanitat catalana no només preocupen, indignen o enutgen els gestors i els professionals del servei. Les associacions d'usuaris i de defensa del sistema públic també estan a la que salta. No els agrada gens ni mica que s'apliqui una tisorada de 10.000 milions d'euros a un servei públic com aquest, però estan lluny de presentar una esmena a la totalitat als plans del Govern. Reunits a la redacció de Públic, Laura Fernández (Fòrum Català de Pacients), Ramon Morera (Fòrum Català d'Atenció Primària), Carme Sabaté (Coodinadora d'Usuaris de la Sanitat) i Roger Bernat (Associació per la Defensa de la Sanitat Pública) defensen la necessitat d'introduir canvis, molts en la línia del que ha expressat el conseller Boi Ruiz, molts altres contraris a les mesures estrella del programa de CiU.

Ramon morera: Tenim el millor marc, l'òptim. I els resultats són bons, amb un alt nivell d'eficiència. Però està clar que s'han d'introduir reformes.

"Hem de repensar el sistema; tenim una xarxa hospitalària sobredimensionada"

Roger bernat: És un sistema que empitjora des del 1989, quan es fa la llei amb què s'incrementa la col·laboració entre la sanitat pública i la privada. En comptes d'anar reduint aquesta relació, s'ha anat incrementant. I és ineficient, perquè tenim problemes per controlar la despesa.

laura fernández: És important introduir una sèrie de reformes a mitjà i llarg termini. I s'ha de començar a parlar de donar una bona informació als malalts crònics perquè tinguin un millor automaneig de la seva salut. S'ha de reduir la prevalença d'aquestes malalties. A curt termini s'han de buscar les ineficiències del sistema, aquelles reformes amb un millor cost efectiu. L'aplicació de les tecnologies, la història mèdica electrònica, reduir els costos, incorporar els pacients en la presa de decisions.

carme sabaté: Tenim un sistema eficient per als diners que s'hi aboquen. A Catalunya s'hi dediquen per capita uns 1.200 euros, davant els 1.600 euros de la mitjana espanyola. Per mi això no és equitatiu, però la salut pública està donant bons resultats. El sistema té moltes coses a millorar, sobretot organitzatives, i totes les reformes s'han de dirigir cap a la millora del servei al ciutadà. No podem tenir un hospital de tercer nivell al costat de casa nostra. I hem d'apostar perquè la gent tingui autocura, i això ha de venir des de l'educació. Jo mai no havia estat a favor de la connivència públic-privat fins que he vist el resultat.

r.m.: Tenim una bona gestió pública i no caldria continuar transferint recursos a la privada. La gestió pública està orientada a la qualitat i la privada, al rendiment econòmic. Ara hi ha un equilibri que no s'ha de decantar cap a la iniciativa privada. Com hauria d'evolucionar el sistema? Ara mateix la sanitat s'està medicalitzant molt, amb moltes proves noves que són molt cares i que potser no ens podem permetre. És el moment de desenvolupar tot el potencial dels centres de primària. El 80% dels pacients passen pels centres de salut i s'ha de poder resoldre tot allà. Es poden atendre malalts crònics, diagnosticar malalties...

l.f.: Ens vénen grans reptes. Per exemple, cada vegada tenim una població més envellida. ¿El sistema està preparat, per exemple, per coordinar l'atenció domiciliària de la gent que vol morir a casa?

r.m.: Hem de repensar el sistema hospitalari, tenim una xarxa molt gran, sobredimensionada i amb alguns centres molt nous i massa grans. Més o menys ara cada català costa 100 euros pels serveis que té en un centre de salut i uns 600 pel que ofereix el seu hospital de referència. Per tant, la gran despesa es troba als hospitals. S'ha de posar molta racionalitat.

r.b.: Falten llits per a sociosanitaris i crònics. Però la reconversió no es pot fer des de la relació público-privada que hi ha ara.

r.m.: El Govern ha de decidir i governar. Ara cada hospital fa el que creu que ha de fer i no el que necessita la comunitat. També seria molt higiènic que els caps de servei se centressin en la xarxa pública i no treballessin a la tarda en centres privats. Que estiguessin suficientment ben pagats i decidits a treballar només per a la xarxa pública. Que el cap treballi per a la consulta privada és un problema, és qui ha de donar exemple.

c.s.: Dir-los què han de fer generarà una guerra oberta entre els gerents dels hospitals, però el CatSalut ha de donar unes pautes.

"El principi solidari de la sanitat pública és una qüestió pràctica i no ètica"

r.m.: Els centres de salut obren de vuit del matí a vuit del vespre. Els hospitals, tots en marxa les 24 hores, però només es fan servir als matins. Alguns hospitals havien començat a obrir serveis de tarda, però ara amb la retallada es plantegen tancar. No pot ser. Si l'hospital està obert s'ha de consolidar el servei de tarda, perquè, si no, està poc amortitzat.

l.f.: Els centres volen aconseguir una retallada ràpida, efectiva, que es vegi al moment. Però això només pot ser temporal i hem de vigilar que no suposi una pitjor qualitat assistencial, que augmentin les llistes d'espera.

c.s.: Però les llistes d'espera augmentaran i, a sobre, ens ho han dit. Es revisarà el catàleg de serveis. El problema és que la informació no és clara ni concisa, cosa que fa que la societat catalana sigui incapaç de saber què està passant i què passarà. I la societat és prou bona per no protestar i quan sapiguem què ha de passar, potser és massa tard. Toca dir la veritat.

"Què li surt més car a l'Administració, tenir més o menys llistes d'espera?"

r.b.: És una constant en els nostres polítics l'ús de les paraules màgiques que aixequen expectatives però després no s'apliquen. Ara es parla de sostenibilitat, o de copagament, i aquesta és una mala direcció per estalviar diners. Perquè el copagament incentiva el sobreconsum. Aquest sistema cada vegada és més ineficient, perquè estem medicalitzant la població excessivament.

l.f.: Però el copagament, quan es fa servir amb una finalitat dissuasiva, no funciona. I si es fa per recaptar diners, tampoc.

c.s.: Per què no es va provar de pagar un euro per visita com va proposar l'exconsellera de Salut Marina Geli? Van veure que la implantació era més cara que la recaptació. El conseller Boi Ruiz és partidari de cobrar els àpats als pacients ingressats als hospitals. Això genera inequitat.

"S'ha de repensar un sistema molt medicalitzat, amb moltes proves"

r.b.: Geli no s'hi va atrevir perquè era on era. Però tenia dades que deien que a partir dels vuit euros sortia a compte. Una altra fórmula de copagament són les llistes d'espera. Molta gent s'aguantarà perquè no té recursos, però una altra optarà per una mútua per no haver d'esperar. Com pot ser que un administrador dels béns públics com és un conseller promogui la contractació d'assegurances privades?

c.s.: Defenso que es faci un estudi per determinar quin cost estalvia la sanitat privada a la pública. I considero injust que algú que paga una assegurança privada, quan és més gran i com més la necessita, per a les coses greus hagi d'anar a la sanitat pública.

r.m.: El que estalvia al sistema sanitari públic el fet de tenir una assegurança privada es ínfim. L'únic que aporta a l'usuari és menys espera i més confort.

"Al que repercuteix en la salut no s'hi poden aplicar criteris polítics"

l.f.: Però aquest model en què es prioritza la privada genera una gran desigualtat, perquè els ciutadans no escullen estar malalts. El fet de promocionar que els pacients vagin a mútues no fa estalviar.

c.s.: El problema és que s'assumeix que allargar les llistes d'espera serveix per retallar diners, però aquest és un plantejament erroni, perquè no operar algú que ho necessita suposa haver de medicar durant un llarg temps, renovar proves i fins i tot que la Seguretat Social financi baixes perquè la malaltia que s'allarga impedeix anar a treballar al pacient. Si aquest procés dura molt, què és més car: operar o no operar?

r.b.: La Seguretat Social i la sanitat pública es basen en el principi de la solidaritat, que és una qüestió pràctica i no ètica, perquè genera cohesió social, pau i progrés. La solidaritat entre els vells i els joves, els pobres i els rics, els malalts i els que no estan malalts. En el moment en què entrem en aquest sistema mixt que tenim a Catalunya, tenim una part de la població basada en la solidaritat i una altra que no. Els que van a la privada són més consumidors. Hi ha indicadors, com és el cas de l'abús en les cesàries a les mútues privades, molt per sobre del que marca la Societat Internacional d'Obstetrícia. En el sistema públic hi ha la xifra necessària, a les concertades el doble i a les privades el doble del doble. Una cesària costa 2.000 euros i un part normal, 600 euros. Alguna cosa deu passar. El sistema públic és més eficient. Gasta menys.

c.s.: El sistema públic funciona molt bé però és sempre millorable. La qualitat la donen els professionals. Aquestes retallades i aquesta nova fórmula de gestió farà que la qualitat percebuda pel ciutadà sigui molt pitjor que la que tenia fins ara l'usuari del CatSalut. Quan augmentin les llistes d'espera, la qualitat percebuda no serà la mateixa. Tota la retallada anirà carregant sobre el professional. L'estalvi no es pot aplicar a la salut ni a l'ensenyament. Aplicar criteris polítics al que repercuteix en la salut de les persones és inadmissible. No hi podem estar d'acord.

l.f.: Estan retallant el futur.

r.b.: Aquesta retallada em fa pensar en el mal pagès que en l'època de la poda decideix podar pertot arreu, sense criteri. I no, podar s'ha de podar on toca, perquè, si no, l'arbre es queda sec. En els últims anys hi ha un cerimonial per esborrar el límit entre el públic i el privat. No podem contribuir a la sanitat privada per resoldre el dèficit de la pública, perquè és el gran contribuïdor al dèficit.

r.m.: No tindria cap lògica que incrementéssim els fons a la concertada. Si retallen la pública, que ens ho temem, no tindrà lògica. L'ICS ha fet una gran feina en la gestió dels grans hospitals i de tots els centres de salut de Catalunya. I és el que més retallades pateix. Hi ha altres alternatives. A curt termini no hi ha grans solucions, però s'ha de repensar un sistema molt medicalitzat, amb moltes proves, moltes urgències, molts medicaments...

r.m.: Hi ha una mica d'abús al sistema i la responsabilitat és mixta. Els ciutadans tenim una inèrcia i l'usuari també quan ens demana consumir més. Però el més crític és que això no aporta més salut.

l.f.: Els usuaris tenen un accés més fàcil a la informació i això no implica que tinguin més coneixement. Per això és tan important una atenció centrada en el pacient. La nostra gran preocupació ara és que realment perdem de vista l'orientació i l'acompanyament al pacient en el procés de diagnòstic i de tractament i vagi orientada a la retallada. Que el professional estigui més preocupat pel que estan dient des de dalt que pel pacient. El debat és molt perillós.

c.s.: Que ens diguin què es retallarà. La realitat només la sap el Departament de Salut i no s'ha comunicat bé.