Martes, 5 de Abril de 2011

Un exconvicte sigil·lós

Ramón Laso va amagar el seu passat als Pallaresos, un indret d'escassa convivència veïnal

BRAIS BENÍTEZ ·05/04/2011 - 00:19h

BRAIS BENÍTEZ - Mercedes Lamas i el seu germà, Eduardo Lamas, subjecten unes fotos dels dos desapareguts. miquel guillot

La nova detenció de Ramón Laso, acusat d'homicidi de la seva actual companya i del germà d'aquesta, ha fet revifar el passat que amb tanta cura i sigil va aconseguir amagar els anys que va viure als Pallaresos, en la urbanització més gran de la província de Tarragona.

Fins ara, als Pallaresos, on la convivència veïnal és escassa, els veïns del parricida ignoraven que Ramón Laso havia assassinat l'any 1988 la seva dona i el seu fill de 6 anys i que havia pagat condemna a la presó. Laso era discret i sigil·lós. I tenia recursos per respondre a qualsevol pregunta incòmoda.

Als Pallaresos, fileres de cases unifamiliars adossades s'alternen amb grans arbredes que fan que la vida veïnal es redueixi a poc més que el contacte entre els habitants d'un mateix carrer. El centre històric del poble era a l'edat mitjana un dels ravals de Tarragona. Al voltant del nucli urbà s'hi han aixecat urbanitzacions residencials i la seva expansió encara continua, amb cases de nova construcció que encara esperen propietari.

Els carrers tenen poca vida. "Aquí tothom va a la seva", explica una veïna del municipi. La calma habitual només la trenquen els nombrosos gossos que s'apropen a la reixa bordant al pas dels estranys. Allà, gairebé a tocar de la casa de Laso, hi viu Mercedes Lamas, germana i esposa dels dos desapareguts el 27 de març del 2009, Julia Lamas i Maurici Font. Laso torna a ser acusat d'assassinat.

Ments criminals

La Mercedes va conèixer Laso fa vuit anys, quan l'hi va presentar la seva germana Julia, amb la qual l'exconvicte mantenia una relació. "Recordo que ens va explicar que era vidu i que la seva dona havia patit un accident amb el seu fill", explica.

Van passar els anys, fins que un conegut de la Mercedes li va dir que havien vist el seu cunyat en el programa Mentes criminales. "Va arribar un punt en què suposo que el Ramón va preferir explicar-nos-ho abans que ens arribés per tercers", diu la Mercedes. Laso no va confessar els crims, i els va convèncer que la mort de la seva exdona i el seu fill de 6 anys havia estat un accident. "És una persona que t'entabana, et convenç", assegura.

Així el defineix també Jordi Sempere, que des de fa quatre anys viu al passatge Príncep de Viana, on dimecres els Mossos d'Esquadra van treure un pic i una pala de la casa de Laso. "Solia coincidir amb ell quan treia el gos a passejar". Quan van arribar al poble amb la seva nòvia, Laso va oferir-los vendre'ls casa seva. "La tenia decorada amb un estil molt andalús, ple de rajoles a les parets", recorda. Encara no ha paït tot el que ha passat. "Fins i tot acompanyava la meva xicota a Tarragona en la seva furgoneta, imagina't". No vol ni pensar-hi. "Lògicament no sabia res del seu passat, si no, hauria estat molt diferent. No t'obres a una persona que ha matat la seva dona i el seu fill".

El dia que Julia Lamas i Maurici Font van desaparèixer, la Mercedes estava treballant a l'Hospital Universitari de Tarragona Joan XIII. "Un company em va avisar que m'havia vingut a veure un familiar. Em va estranyar perquè el Maurici sempre venia a recollir-me quan sortia de la feina", recorda. No era el seu marit. Ramón Laso va arribar tot suat. No deixava de beure aigua i gairebé no podia parlar. "Quan el vaig veure em va dir: Se n'han anat, perquè volien estar junts'. Em vaig quedar de pedra". La Mercedes ja va sospitar llavors que Laso els havia fet alguna cosa. Quan van anar a comissaria, no la va deixar parlar. "El Ramón va donar la seva versió, que havien marxat amb el cotxe", relata.

Denúncia a comissaria

Al cap de dos dies, una veïna de la Mercedes, que és funcionària a la presó de Brians, va acompanyar-la a comissaria, i van denunciar Laso. Des de llavors, l'estada de la Mercedes als Pallaresos va esdevenir una lluita constant per no veure qui estava convençuda que era el responsable de la desaparició de la Julia i el Maurici. "De vegades em deixava verdures davant la porta de casa. Tot el que em portava ho entregava als Mossos, i li vaig dir que no volia saber res d'ell", rememora.

Ramón Laso no tenia gaire contacte amb els veïns. L'empleada del quiosc on acudia cada dia a comprar la premsa el recorda com "esquiu, solitari". Prefereix no dir el seu nom, i manté l'hermetisme propi de qui no li agrada parlar del tema. "Visc davant de casa seva i gairebé no havia parlat mai amb ell, més que un hola i adéu quan ens creuàvem". Fins a l'estiu passat, de la porta del seu establiment en penjava la foto que els familiars de la Julia i el Maurici van repartir pel poble. Al bar del costat encara la tenen. La Glòria hi treballa de cambrera des de fa dos anys. No va conèixer la dona de Laso, però sí a ell. "Solia venir abans de dinar i sempre demanava un quinto", recorda. "Un dia vaig preguntar-li què havia passat amb la seva dona, i em va dir que havia marxat".

Fa més de dos anys de la desaparició de la seva germana i el seu marit, i a la urbanització Jardín Paraíso, una de les que envolten el centre urbà dels Pallaresos, la Mercedes no conserva esperances de trobar-los amb vida. "Som realistes, i des del primer moment vam pensar que els havia fet alguna cosa, i que ja no estan en aquest món", confessa. El Jordi Sempere no vol tornar a veure Laso. "Només espero que trobin els cossos i que el Ramón no torni mai aquí".