Lunes, 4 de Abril de 2011

Llegenda dels adoradors del fum

LLUÌS-ANTON BAULENAS ·04/04/2011 - 01:20h

Xalok - Vista de Barcelona difuminada per l'efecte de la contaminació suspesa en l'aire. manu fernández

És curiosa la rotunditat i la rapidesa amb què l'Ajuntament de Barcelona ha rebutjat el pla antiautomòbil impulsat per la Unió Europea. L'esmentat pla cerca restringir l'accés dels vehicles al centre de les grans ciutats per reduir la contaminació. El regidor de Mobilitat, Francesc Narváez, ha declarat que, ara per ara, a Barcelona no es planteja aplicar aquesta restricció, però que d'altres mesures (com ara la potenciació del vehicle elèctric) tenen el seu visti­plau. Comprenem que, amb les eleccions a la vista, l'equip de govern municipal barceloní no vulgui obrir un nou front amb els ciutadans. La mesura seria àmpliament impopular i es pagaria molt cara electoralment. Ara bé, dit això, convé dir que, en primer lloc, els càlculs de contaminació que demostren la mala qualitat de l'aire barceloní, si més no, no impliquen que altres capitals el tinguin bo.

Un cop més, la petitesa de la superfície de la nostra ciutat fa que les xifres de pol·lució augmentin espectacularment. No diem que siguin falses, però sí que, per implementar mesures comunes europees, caldria agafar els resultats no pas del municipi estricte de Barcelona, sinó de tota la comarca del Barcelonès. Si s'agafessin les xifres del centre de París o del centre de Londres, els resultats no serien tan diferents.

La UE proposa restringir el trànsit al centre, però hi ha altres intervencions que poden ser més eficaces

D'altra banda, a Barcelona, abans de restringir el trànsit, hi ha marge per dur a terme altres intervencions que també podrien contribuir al descens de la contaminació. No tant com la restricció d'accés al centre, però sí en proporcions remarcables. Per una banda, hi ha la qüestió de la indisciplina viària. Anys i anys de benevolència de la Guàrdia Urbana (per manca d'efectius en molts casos, tot s'ha de dir) provoquen que, per exemple, totes les furgonetes i les camionetes de repartiment aparquin per sistema davant del comerç on han de servir la comanda. Aquest fet alenteix el trànsit, el dificulta o, fins i tot, l'atura, amb el consegüent augment de gasos expulsats. Són particularment indisciplinats els repartidors de fora de la ciutat de Barcelona.

Així mateix, encara hi ha molt camp per córrer a l'hora de reduir la velocitat dins de la ciutat. Un augment significatiu de les multes a les vies semiràpides de la ciutat (que en teoria tenen la limitació a 50 km/h) faria molt bon servei. Quan no estan col·lapsades o van molt plenes, vies com per exemple la Meridiana (entre Fabra i Puig i Aragó), Aragó, la Gran Via o fins i tot Balmes veuen vehicles circulant molt per damunt de la velocitat permesa.

I tot plegat, no cal dir-ho, dintre de les contradiccions que genera la societat actual pel que fa al cotxe: se'n fan de millors i més ràpids, però no poden córrer per les limitacions de velocitat. Ens queixem de la pol·lució, però s'incentiva la venda dels vehicles amb motor dièsel, que contaminen sis vegades més que els de benzina, alhora que les mateixes empreses van a pas de tortuga per donar d'una vegada l'impuls definitiu als motors elèctrics.

I per acabar hi ha l'altra gran qüestió (que els defensors de la limitació a 80 quilòmetres per hora a les autopistes no van tenir en compte, com si això fos Suècia): la crisi actual dificulta encara més la substitució dels cotxes vells (molt més contaminants) per altres de nous. En fi, volem i dolem.