Archivo de Público
Jueves, 24 de Marzo de 2011

Barcelona recupera la memòria del Somorrostro

JORDI SUBIRANA ·24/03/2011 - 00:33h

JORDI SUBIRANA - Julia Aceituno descobreix la placa que dóna nom a la platja del Somorrostro. EDU BAYER

Julia Aceituno va arribar a Barcelona l'estiu del 1952 amb la seva mare i el seu germà, amb el tren anomenat El sevillano, provinent de Jaén. Tenia 15 anys. Tot just sortir de l'Estació de França, la Julia es va emportar una molt bona impressió de la ciutat. Però en arribar al Somorrostro, on un dels seus germans havia comprat una barraca, el cel li va caure al damunt. Ahir, emocionada, la Julia recordava com va malviure durant vuit anys en una barraca de tres metres quadrats, amb la seva família, sense aigua corrent i amb els residus que deixava la primera fàbrica del gas a la porta de casa.

La Julia va ser ahir una de les protagonistes del bateig d'un tram de la platja de la Barceloneta, entre l'espigó del Gas i el moll de la Marina, com a platja del Somorrostro, un gest per treure de l'oblit aquest i altres barris de barraques: Can Tunis, la Perona, el Camp de la Bota, Raimon Casellas, Francisco Alegre... I així fins a 15 emplaçaments principals de barraques que hi va haver a la ciutat al llarg del segle XX i que van arribar a representar el 7% de la població barcelonina, 100.000 veïns.

Cent mil persones van viure en una quinzena de barris de barraques

Els historiadors situen l'origen del Somorrostro cap al 1875. El 1954, el barri de barraques tenia prop d'un quilòmetre de llargària. Hi havia 2.046 barraques i una població d'unes 15.000 persones. Les últimes 600 barraques es van enderrocar a corre-cuita el 1966, no per deferència social, sinó perquè Franco havia de presidir unes maniobres navals, va escriure el periodista Josep Maria Huertas.

Més records

Durant dècades, una bona part de la ciutat es va oblidar a consciència del Somorrostro. Ahir, poc abans de que Julia Aceituno i l'alcalde Jordi Hereu descobrissin la placa, l'urbanista Jordi Borja va recordar que les barraques es veien com un estigma. Però una petició ciutadana, llançada espontàniament per la Julia en un reportatge de 30 minuts, de TV3, va permetre iniciar un procés per recuperar la memòria de les barraques que ha tingut el suport de 80 entitats i uns 800 ciutadans .

Al turó de la Rovira s'inaugura aquest cap de setmana un espai museístic

Properament, l'Ajuntament col·locarà quatre elements commemoratius en coneguts barris de barraques, que s'afegiran al que des d'ahir es pot veure a la platja del Somorrostro. Serà a Montjuïc, al turó de la Rovira i a la Perona, just a on ara es construeix l'estació de la Sagrera. Aquests panells informatius explicaran la situació i les condicions de vida en aquests espais. També és previst senyalitzar amb plaques altres nuclis d'especial importància: Camp de la Bota, Rere Cementiri, Tres Pins, Can Tunis, Poble Sec, Francisco Alegre, Raimon Casellas, Can Baró, Carmel, Santa Engràcia i Diagonal.

Maravillas González va néixer en una barraca del Carmel, molt a prop de les bateries antiaèries del turó de la Rovira. Allà hi va passar bona part de la seva vida malvivint amb els seus pares i cinc germans. La Maravillas recordava ahir haver passat gana, no tenir llum... Però el pitjor era l'hivern, el fred. "Els dies que plovia dormíem amb el paraigua sobre el llit". Les cobertes de la barraca eren de cartró cuir.

Les últimes barraques

Els darrers emplaçaments de barraques no van desaparèixer de Barcelona fins al 1990, dos anys abans dels Jocs Olímpics. La Custodia Moreno va explicar que els últims habitatges que es van enderrocar eren al turó de la Rovira. Ella hi va residir durant més de tres dècades. Un dels espais que es van utilitzar com a casa van ser les dependències militars de les bateries antiaèries construïdes per defensar la ciutat dels bombardejos feixistes durant la Guerra Civil. Només en aquesta zona es van construir 110 barraques.

En aquests espais encara es poden veure restes d'aquelles barraques, a la vora dels camins dels parcs del Guinardó i dels Tres Turons. Els vestigis militars i de les barraques s'han rehabilitat i ara funcionaran com un espai museístic. Aquest obrirà les portes aquest diumenge.