Archivo de Público
Miércoles, 23 de Marzo de 2011

Mas ajorna la supressió de l'impost de successions

El president recorda que la legislatura dura "quatre anys" i admet ara que l'anul·lació no serà completa

ALBERT MARTÍN VIDAL ·23/03/2011 - 00:02h

ALBERT MARTÍN VIDAL - Artur Mas, en l'inici de la reunió del Consell Executiu celebrat ahir. ACN

"El que no podem fer és l'eliminació total i absoluta de cop. Els compromisos electorals són per quatre anys, lògicament, no pels quatre primers mesos". Amb aquestes paraules va mirar Artur Mas de recuperar la iniciativa en la polèmica de la supressió de l'impost de successions. D'aquesta manera, el president del Govern va admetre oficialment que no suprimirà la taxa, tal com prometia el programa electoral de CiU. Tot i que ahir va voler guanyar temps recordant que la legislatura serà llarga i que els canvis es faran "amb caràcter retroactiu a 1 de gener del 2011", la redacció del programa electoral de la federació nacionalista era explícita: "Suprimirem l'impost sobre successions i donacions amb caràcter immediat".

El president de l'executiu català va fer un gest d'autoritat ahir, en silenciar les veus que s'havien referit a l'assumpte, i va deixar clar que no vol més símptomes que al Govern no hi ha l'harmonia promesa en el seu dia. Potser per això el portaveu de l'executiu, Francesc Homs, va voler apagar el debat encès en els darrers dies pel president d'Unió Democràtica, Josep Antoni Duran i Lleida, i pel secretari del Govern, Germà Gordó. Homs va assegurar que el projecte de llei quedarà enllestit d'aquí "dues o tres setmanes" i que "en tots els seus grups i tipologies" Catalunya quedarà "millor" que altres autonomies.

Unió canvia de posició i ja no reivindica el programa electoral

Duran fa autocrítica

Homs va mirar de tornar el debat sobre l'impost al Departament d'Economia i Coneixement, al qual pertoca, tot i que fins ara no ha estat responsable de cap dels comentaris que han propiciat la polèmica sobre el tema. Duran i Lleida, que va ser qui va encetar la controvèrsia anunciant la supressió de la taxa abans del 22 de maig, va fer ahir un acte de contrició i va admetre que els membres del Govern "no han estat hàbils en termes de comunicació" en aquesta matèria i han pogut "despistar l'electorat en les últimes hores".

El líder d'Unió va rectificar les paraules del seu secretari general del partit, el conseller Josep Maria Pelegrí, que dilluns va reivindicar el compliment estricte del programa electoral. "UDC donarà suport al Govern", va insistir ahir Duran, que va negar que la seva formació hagi provocat la polèmica. Respecte d'això, Homs va afirmar, en una roda de premsa en què va rebutjar entrar en detalls fins en deu ocasions, que els consellers d'Unió no van fer cap referència al seu malestar per l'incompliment programàtic. Tot fa pensar que Mas va fer un cop d'autoritat en el Consell Executiu.

El que ja es dóna per fet, quedi com quedi el redactat definitiu, és que la supressió de l'impost de successions no serà completa ni absoluta, tal com s'havia dit durant la campanya. El mateix president de la Generalitat ha apuntat que Catalunya quedarà "com a mínim igual o millor que Madrid i València, que són els territoris més favorables pel que fa a l'impost de successions" per posar fi a l'actual "discriminació".

El canvi de rumb respecte d'aquesta taxa a la qual cal afegir l'oblidada promesa d'abolir també l'impost de donacions té implicacions al Parlament. El PSC, que havia posat com a condició per negociar un vot favorable als pressupostos que el Govern no suprimís l'impost de successions, va negar ahir que el nou escenari l'apropi al Govern: "Mas segueix volent tocar l'impost i diu que, encara que trigui a fer-ho, ho farà amb efectes retroactius", explicaven fonts del PSC. "Havíem posat una condició molt senzilla per parlar i clarament ens diuen que no, senyal que deuen tenir un acord amb el PP", afegien.

Des de la formació que presideix Alícia Sánchez-Camacho no es fa la mateixa anàlisi. Fonts del partit recorden que la supressió de l'impost és una petició explícita del PP i apunten que CiU i PSOE es necessiten i que això els porta a un acord. És per això, segons afirmen, que "el PSC no ha fet gaire soroll amb el cas del currículum de Joana Ortega ni amb la imputació de Daniel Osàcar".