Archivo de Público
Lunes, 21 de Marzo de 2011

Vestigis d'una batalla que no va ser

ESTHER CELMA ·21/03/2011 - 01:51h

MARIA MORELL -

Fortificat i blindat. El coll de Balaguer s'havia de defensar a mort. Aquesta estreta franja de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (Baix Camp) era, com recullen les grans gestes que allí s'han lliurat, el pas obligat entre València i Barcelona abans de l'era dels peatges i les autovies. El pas que els estrategues militars republicans volien i havien de tallar com fos a les tropes franquistes.

La batalla decisiva prevista pel coronel republicà Vicente Rojo, però, mai no es va arribar a produir. Franco va triar el pas de l'Ebre, i a l'Hospitalet de l'Infant, les fileres i fileres de trinxeres, les bateries antiaèries, els búnquers amb sostres de 2,6 metres preparats per resistir les bombes, els polvorins i les imponents fortificacions van quedar intactes, congelades amb el pas dels anys.

Trinxeres, búnquers, bateries antiaèries i polvorins van quedar engolits pel paisatge

Perfectament conservades. Engolides, més que camuflades, pel paisatge. Encongint el cor de tothom que les veu, sigui una sola vegada o moltes, com ara l'historiador local i autodidacte Alfons Tejero, que documenta des de fa mesos aquests racons amagats de la Guerra Civil. "La història no recull allò que no va passar", reflexiona per explicar per què aquesta línia defensiva, denominada L-1, continua encara desconeguda fins i tot en plena ebullició de la memòria històrica. També, potser, perquè altres conteses van ser tan èpiques que "van eclipsar la resta; la Batalla de l'Ebre és mítica en la Guerra Civil, però no s'acaba tot allí", afirma Tejero.

Tejero i els seus amics, Jo­sep Fernández Gaitán i Benjamín Espiña, pentinen cada cap de setmana la zona, resseguint la línia de l'antiga carretera N-340. No són més de quatre quilòmetres de llarg, entre el càmping Cala d'Oques al nord i el barranc de les Forques al sud. En aquest perímetre, obren camins, localitzen búnquers, cisternes d'aigua encara operatives, passadissos, emplaçaments d'artilleria camuflats entre els marges de pedra seca dels pagesos, trinxeres, vies que no se sabien, rudimentàries casetes que els milicians havien aixecat, amb cuina i tot, per esperar més còmodes l'atac que mai no va arribar. Desenes de vestigis que relaten, petris i callats, una història amagada que aquest grup d'amics desxifra amb paciència infinita.

Ells fotografien i marquen cada troballa perquè altres historiadors puguin revisar i completar aquest exhaustiu i desinteressat treball de camp. L'objectiu és "conèixer millor la nostra terra i conservar i protegir aquest patrimoni oblidat". Gràcies a aquesta tasca tenaç, l'Ajuntament ha declarat bé d'interès cultural 82 elements de la Guerra Civil.

«La història no recull allò que no va passar», reflexiona Alfons Tejero

Una troballa inesperada

Una de les últimes troballes encara no està protegida. És, potser, la més inesperada, per desconeguda. "Una carretera de pedra i formigó per transportar l'artilleria pesant pel coll de Balaguer, de la qual no hi havia constància", diu l'historiador. Un contrafort amb la inscripció 1938 els ha permès seguir la pista d'aquesta via oblidada, tota una obra d'enginyeria per salvar un coll de muntanya feréstec i esquerp.

Amb prou feines hi ha documentació d'aquestes línies defensives. "Poca i disseminada, alguna cosa hem trobat per l'Arxiu de Salamanca i el de Burgos", explica Tejero. Però se sap que "la van construir presoners de guerra, la majoria del front de Terol. Molt poca gent sap que aquí al poble hi havia un camp de concentració amb 3.000 presoners. Els van posar a picar pedra".

Tejero i els seus amic pentinen cada setmana la zona per desxifrar la història

No totes les fortificacions són obra de mà presonera. Primer la van aixecar paletes del poble i de la zona, però a mesura que el front avançava la urgència per acabar-la es va fer més gran, i "aleshores van buidar les presons de Barcelona i de València per posar els homes a treballar, ja que així eren més útils", assegura l'historiador.

A banda de les instal·la­cions militars, el grup ha trobat molts objectes de la vida quotidiana dels milicians. "Les llaunes noruegues de sardines d'alumini són d'aquella època, marquen on menjaven", indica Tejero.

Records d'una llarga espera

Algunes de les fortificacions van ser aixecades per presoners de guerra

Les parets de formigó recullen un grapat d'inscripcions, fruit de l'avorriment de les hores de guàrdia o de la voluntat, tan humana, de deixar constància d'un mateix. Botons, monedes, petits objectes que els queien de les butxaques. Fins i tot paquets sencers de bales i projectils solts. Nous, per estrenar. Només al barranc de la Batalla han trobat munició usada. I poca. "Es diu, però no se sap del cert, que es va sacrificar un escamot de carabiners, amb granades i fusells, per donar temps als altres a fugir", explica Tejero.

Cada sortida comporta més­ troballes. A còpia d'escorcollar camins i de seguir les indicacions de caçadors o de veïns del poble, com ara Miquel Àngel Franco, que també es topen en sec amb nius de metralladores o amb refugis de soldats. "Calculo que en un parell d'anys més ja ho haurem trobat i identificat tot", confia Tejero. I ja pensa en la propera sortida.

 

Les parets recullen inscripcions fruit de l'avorriment de les hores de guàrdia

sdfaasdfasdfasdfasdfsdfasdfadfssdfa