Archivo de Público
Viernes, 21 de Enero de 2011

"La cultura és un dret del ciutadà"

El Círcol Maldà presenta Somnis de somnis', de Tabucchi, una obra coherent amb la filosofia de la sala

TONI POLO ·21/01/2011 - 05:31h

Pep Tosar té la mirada trista. Prepara un cafè al bar del costat de l'escenari de la sala del Círcol Maldà. "Hem d'aprofitar tots els recursos per sobreviure i el bar, els dies de funció, funciona", confessa el director del Círcol. Acaba d'estrenar la temporada i, en aquest sentit, està content.

Però també està preocupat. "La transformació visible de la ciutat des de la croada olímpica és més visible a través de l'àmbit cultural", diu, nostàlgic. "Hem venut la Rambla al triatló de l'eating, drinking and fucking que llegim estampat a les samarretes de souvenirs". La societat es mou a una "velocitat vertiginosa en funció de la rendibilitat immediata", en paraules de Tosar. I el que és greu és que tota aquesta dinàmica l'afecta, perquè toca directament, cruelment, el món de la cultura. "Ja no hi ha valors reals que no siguin l'economia", diu, assaborint el cafè. I, a sobre, hi ha la televisió, que acaba d'adobar-ho tot... "La televisió és l'instrument imprescindible perquè el poder manipuli i ens ha fet arribar a uns límits d'estupidització brutals. I resulta que tot és destinat a rebentar les audiències". El discurs de Tosar no s'adapta "a la realitat televisiva retransmesa en directe: qualsevol cosa, no només de la cultura, ha de ser adaptable als diners".

La sala és fidel a una cultura que costa de trobar però que té el seu públic

I als diners, precisament, la seva sala no s'hi adapta. En realitat, no ho fa per principis: "Vam reobrir perquè en el panorama cultural de la ciutat no trobàvem qui ens deixés presentar la nostra obra i teníem (i tenim) la certesa que hi havia un forat", explica. I, per descomptat, tenien molta il·lusió i romanticisme amb un objectiu sincer i clar: "La cultura no ha de ser rendible, simplement el ciutadà hi té dret i cal oferir-la".

Que hi ha públic interessat en obres com ara Molts records per a Ivanow, Sa història des senyor Sommer i Nocturn, o espectacles com ara el dels titelles de Jordi Bertran, Antologia, que va omplir durant tot el Nadal, ho refereixen les dades d'ocupació de la sala. Són 60 cadires, d'acord, de vegades, en funció de l'espectacle, 70, però en són prou.

Falta de subvencions

"El que no s'adapti a la dinàmica dels diners no interessa", afirma Tosar

I les subvencions no arriben. Com a gestor, el Pep hi parla sovint, amb els polítics, amb l'Administració. Mai no en treu res de clar. "Seguim buscant subvencions que no arribem a palpar", es lamenta. I qui arriba és... "el monstre de la burocràcia". Un monstre particularment virulent en èpoques com aquesta: "Quan algun Millet se la salta [la burocràcia], es torna doblement dura i la patim els honestos, els petits. Ara mateix la paperassa que s'ha de presentar per obtenir una subvenció és absurda!".

Com si es tractés d'una metàfora, a la sala del Círcol Maldà, al màgic carrer del Pi, al cor del Gòtic de Barcelona, s'hi accedeix per l'entrada d'unes galeries comercials. En arribar a la primera planta, s'esvaeix tot l'esperit venedor i ens endinsem en el món del teatre: en les històries que es conten, es projecten o s'escolten a la sala. Amb tota la seva atmosfera entranyable, les dimensions reduïdes i l'estil barroc, el Círcol es converteix en un espai gairebé irreal, ja, en una ciutat com és Barcelona.

Un espai d'alliberament

La programació del Maldà és coherent amb la filosofia de la sala. "El son és un espai d'alliberament real fora del real, que només l'absència de realitat pot donar-nos", diu l'actor Víctor Pi, a la pell de Sigmund Freud, a Somnis de somnis, l'adaptació que ha fet Tosar de cinc dels vint contes del llibre del mateix títol d'Antonio Tabucchi. Els poetes de finals del segle XVI, Angiolieri, Leopardi, Maiakovski i l'ineludible Pessoa són els literats que ha triat Tosar per a la representació, que ja va fer fa tres anys a la Sala Muntaner i que posa en escena amb projeccions d'imatges d'època sobre un tul transparent, música i cant en directe.

Tabucchi, un clàssic en les programacions del Círcol, es dedica en el llibre a esbrinar i interpretar el que van somniar poetes que ell admira. "De l'única cosa de la qual no van deixar testimonis els poetes és dels seus somnis", explica el director mallorquí. "Doncs Tabucchi escriu tot el que considera que van somiar". L'autor ho vesteix d'ironia, per restar-li qualsevol vestigi de transcendentalitat.

Al ritme, de vegades frenètic, de vegades pausat, de vegades solemne dels textos, d'aquests somnis "somiats lliurement en altres somnis", el Círcol Maldà ofereix cultura amb sinceritat, sense embussos i sense enganys. La pregunta segueix sent la que es continua fent Pep Tosar: "Fins quan?".