Archivo de Público
Martes, 11 de Enero de 2011

Les arrels del millor Barça

El podi de la Pilota d'Or, amb tres futbolistes blaugrana, confirma l'èxit d'un model de planter imposat fa trenta anys

RAQUEL FARRÉ ·11/01/2011 - 04:31h

RAQUEL FARRÉ -

Deixeu que marquin, no defenseu! Deixeu-los marcar!" Convèncer un equip de nanos d'entre 10 i 11 anys que, per allò que els anglesos van anomenar fair play (joc net), han de deixar que el contrari faci un gol sense posar-hi cap impediment no és una empresa senzilla. La cosa es complica si el partit és una final i l'oponent, el gran rival. Però així es va decidir el torneig Vila de Peralada del 2007. "Hauríeu d'haver vist la cara que feien els nens. No entenien que l'entrenador els ordenés que es deixessin fer un gol. I els pares... La cara que feien el pares!", recorden els presents.

L'equip aleví del Barça jugava contra l'Espanyol i un futbolista culer va prendre mal, els blanc-i-blaus van xutar la pilota fora del camp perquè atenguessin el nano i, en la represa, Mamadou, del Barça, despistat, no va tornar la pilota a l'Espanyol i va marcar l'1 a 0. Tot seguit, l'entrenador del Barcelona, Albert Puig, va indicar als seus jugadors que deixessin fer un gol a l'Espanyol sense posar-hi cap trava. "L'educació ha de prevaler sobre la competitivitat. Sense voler-ho, Mamadou va marcar en una jugada poc esportiva", va explicar el tècnic. Al final, el Barça va guanyar 2 a 1.

Als equips inferiors s'ensenya primer a ser persones, encara que costi un gol

Fa uns mesos que Albert Puig ja no s'asseu en una banqueta. Ara coordina l'àrea de futbol formatiu blaugrana, l'envejat planter del Barça que ahir a Zuric va acaparar el podi del premi al millor jugador del món del 2010.

Sandro Rosell ha confiat a Guillermo Amor (per qui el Barça va haver de canviar les normes de la Masia, que no permetien la residència de menors de 14 anys) i al mateix Puig l'herència del projecte que un dia van iniciar Laureano Ruiz i Oriol Tort (un gran detector de joves talents) i van continuar Jaume Olivé, Lluís Pujol, Antonio Carmona, Joan Martínez Vilaseca, Quique Costas i Albert Benaiges, entre d'altres. "Intentem seguir la dinàmica i l'estil que es va crear fa 30 anys, una idea innegociable", assegura Puig.

"Cruyff i Rexach van marcar-nos el camí", afegeix sobre el model futbolístic l'entrenador del primer equip, Pep Guardiola, criat també al planter. "El moment que ara vivim neix d'aleshores", insisteix. Alguns discrepen i atorguen la paternitat del patró de joc a un altre holandès: Marinus Michels, que va entrenar l'equip en dues etapes (1971-1975 i 1976-1978) i va convèncer la directiva que el futbol base del club s'havia de professionalitzar.

Michels, als anys setanta, va demanarprofessionalitzar l'estructura de base

Ara bé, ningú discuteix que l'empremta de Cruyff determina el segell Barça. Que la sacralització del model implantat pel Flaco (l'aposta pel joc ofensiu a partir de la possessió de la pilota, la combinació al primer toc, l'aposta pel jugador tècnic i d'intel·ligència tàctica) diferencia el Barça de la resta de clubs.

Al planter blaugrana els entrenadors inculquen als nanos des de ben petits la mateixa filosofia. "Aquí tots sabem a què juguem. El model és innegociable", sentencia Guardiola. "Segurament per això aquí és més fàcil fer el salt del filial al primer equip", afegeix Sergio Busquets.

Actualment, 15 equips formen el planter blaugrana. Uns 250 nens entre els 7 anys (prebenjamins) i els 18 (juvenil B). Alguns arriben al club després de destacar a l'escola de futbol del Barça, que ara dirigeix Benaiges, però la majoria es fitxen d'altres equips. El club treballa amb 26 observadors que busquen joves talents per tot Espanya. "No és una feina, és un vici", fa broma un dels veterans del grup, Germán Vaya, conegut com a Mani, que controla Andalusia.

«No és una feina, és un vici», afirma un dels 26 observadors que busquen talents

"La captació és bàsica, fonamental, però insuficient si no hi ha una bona formació després. No n'hi ha prou amb captar un jugador, els joves s'han d'acabar de formar en un futbol tan específic com el nostre", destaca Pep Boada, cap dels observadors del Barça. Per això Rosell ja va anunciar en campanya que el club havia d'aconseguir que els entrenadors del planter es poguessin dedicar professionalment a la seva tasca, cosa que fins ara no passava. De fet, d'aquí pocs dies ha de començar el primer curs d'entrenadors que ofereix el club.

Macarrons per a Xavi

Xavi, per exemple, va arribar al Barça als 11 anys tot i que Tort el va voler fitxar quan només en tenia sis. El migcampista jugava al Terrassa i, després que Antonio Carmona li fes un seguiment exhaustiu, va aterrar a l'aleví blaugrana, que aleshores entrenava Juan Manuel Asensi. D'entre tots el tècnics que han dirigit Xavi, l'egarenc destaca Joan Vilà. "Amb 15 o 16 anys ja era un gran jugador, però ens els últims quatre o cinc ha arribat a l'excel·lència", apunta Vilà sobre Xavi en una entrevista concedida als mitjans del club. I continua: "Primer va aprendre a mirar, després a interpretar el joc i, finalment, a triar la millor opció possible". Com que era massa petit per desplaçar-se tot sol fins a Barcelona, el club va posar a la seva disposició un taxi que compartia amb altres companys del planter que vivien als afores de la ciutat. L'equip s'entrenava tres dies a la setmana als camps annexos al Miniestadi.

«Tots sabem a què juguem, el model és innegociable», diu Guardiola

Xavi no va viure doncs a la Masia, però sí que hi va menjar molts macarrons i va protagonitzar trapelleries amb bons amics com Mario Rosas. "El futbolista més virtuós que he vist mai", assevera el de Terrassa. Mario no va triomfar al Barça i ara juga al Salamanca.

"El talent és innegociable. Busquem jugadors amb una gran qualitat tècnica, intel·ligència tàctica i velocitat de pensament i execució. Però per a cada posició necessitem que tingui unes qualitats intrínseques que hem definit clarament en l'última trobada d'observadors", revela Albert Valentín, responsable de gestió de la secretaria tècnica blaugrana.

Iniesta va aterrar a la Masia amb 12 anys. Estrella d'un torneig infantil de futbol, el de Brunete, l'aleshores capità de l'Albacete va enamorar els observadors de mig món. El fet que el Barça comptés amb una residència com la Masia va resultar determinant perquè el de Fuentealbilla acceptés l'oferta blaugrana, tot i que l'escalf de la resta de residents i dels responsables de la casa no van estalviar-li dies de plors.

"Ara la psicòloga ajuda molt; hem anat incorporant a la Masia professionals de diversos àmbits que eviten situacions com aquella. Vaja, les intenten detectar abans que es produeixin. El nostre model és el més integral i complet", defensa Carles Folguera, pedagog i director de la residència des del 2001 (abans se n'havia fet càrrec la família Farrés), i durant molts anys porter de l'equip d'hoquei patins.

"Si els pares no es mouen per cap vinculació sentimental amb un equip concret i la qüestió econòmica no és molt diferent entre un club i un altre, les famílies valoren especialment com estan atesos aquí els nanos", assegura.

Quant a la formació intel·lectual, cada vegada són més els nois de la Masia que superen la selectivitat. "Jo els dic: il·lusió, tota, però quants han arribat? Deu, dotze? Heu d'invertir en els estudis. Però sé que en el fons pensen que seran un d'aquells pocs que arribaran al primer equip", explica Folguera mentre assenyala les orles que pengen a les parets del menjador amb les fotografies de tots els nois que hi han passat.

A la residència culer (l'antiga Masia de Can Planes i inaugurada com a residència per a les promeses del Barça el 1979) hi viuen actualment 60 esportistes d'entre 11 i 18 anys. 48 són futbolistes, 11 juguen a bàsquet i un a hoquei. A l'hora de dormir, però, la majoria no ho fa a la Masia, sinó a unes estances que el club va habilitar al lateral del Camp Nou, a la zona més pròxima a la residència. Amb la inauguració de la nova Masia, dins la ciutat esportiva de Sant Joan Despí el director general del club, Antoni Rosich, calcula que estarà a punt pel pròxim curs escolar, es tornarà a agrupar els joves, que disposaran, a més a més, d'unes instal·lacions molt més modernes i adequades.

El fitxatge de Leo Messi, que no va viure a la Masia, va estar a punt d'anar-se'n en orris per culpa del Jocs Olímpics de Sydney. Alertat per un col·laborador a l'Argentina, Josep Maria Minguella va aconseguir que el Barça fes una prova a Messi quan tenia 13 anys. El davanter va viatjar des de Rosario fins a Catalunya amb el seu pare perquè Rexach, director esportiu del club, l'avalués, però Rexach, que havia de donar el vistiplau al fitxatge, era aquells dies a Austràlia.

A la fi, Charly va arribar a Barcelona abans que al pare de l'argentí se li acabés la paciència i se'n tornés amb el nano a casa. "En cinc minuts ja vaig dir que sí", recorda. Feina va tenir després per convèncer la directiva de Joan Gaspart perquè paguessin les despeses del tractament mèdic que necessitava Messi que, amb 1,47 d'alçada, patia problemes de creixement.

"A partit de la pròxima temporada, dins del futbol 7 [fins a infantil] apostarem pel talent català", avança Puig. "A l'infantil B, si el talent és gran l'introduirem de qualsevol lloc d'Espanya. I a partir del cadet intentarem globalitzar la recerca de talents, tot i que sempre tenint clar que la força del planter ha de ser d'àmbit català".