Miércoles, 26 de Mayo de 2010

La inquietud convertida en llenguatge

El grup de referència a Catalunya porta el seu repertori elegant i de vegades fosc a la sala Apolo aquest divendres

NINA G. SABATÉS ·26/05/2010 - 08:48h

NINA G. SABATÉS -

El cinquè elapé de la banda barcelonina Mishima, Ordre i aventura, va entrar a la llista oficial dels més venuts d'Espanya la setmana del seu llançament, fa un mes i mig. Un fet inèdit per a una banda que ha seguit el seu propi camí, al marge de modes i corrents. "Tot ens ha anat sortint com si fos un regal", confessa David Carabén, el compositor i lletrista.

"Des d'un bon principi, el nostre projecte era fer obra, és a dir, fer cançons que duressin per sempre, dir la veritat i fer bellesa", explica Carabén. "Amb l'exercici de fer-les, arreglar-les en conjunt i anar gravant discos ja érem feliços, ja estàvem satisfets. No hem hipotecat la música, no li hem exigit que ens doni de menjar, ni tenir èxit comercial immediat. Així, quan va començar a venir públic als nostres concerts vam dir: Que guai!'; quan van començar a cantar les cançons: Increïble!', i la crítica ens han tractat sempre molt bé", afirma.

"El franquisme es va menjar el naixement de la indústria pop a Catalunya"

La música de Mishima és elegant i bonica, de vegades fosca, i sempre emocionalment intensa. Es basa en un pop melòdic, de vegades èpic, amb guitarres rock, presència de teclats i bateria, i quan és necessari, vents i tecnologia.

Des que van debutar, l'any 2001, els elogis de la premsa especialitzada han augmentat amb cada treball nou, fins al punt que Set tota la vida, del 2007, està considerat dels millors discos de la dècada publicats a Espanya. "El millor del grup no és cap tema ni cap àlbum en concret diu Carabén, sinó haver trobat un mètode de treball en el qual cadascú té la seva autoritat. Hem arribar a un grau d'entesa en què tots ens posem a servei de la cançó".

Segona vegada a Cadis

És la segona vegada que Mishima s'instal·la als estudis de Paco Loco, a El Puerto de Santa María (Cadis) per mesclar i produir, en aquest cas, Ordre i aventura. "És un tio que entén molt el grup artísticament i tècnicament està preparat per assortir-lo de sons i universos", assenyala. "Les seves aportacions sacsegen la manera d'entendre'ns, posen a prova els arranjaments i tot el grup està atent al que es fa".

Al primer treball de Mishima, Lipstick Traces, hi havia onze cançons en anglès i una en català. Al tercer, Trucar a casa. Recollir les fotos. Pagar la multa, ja només en quedava una en anglès. Carabén ha trobat una manera pròpia d'expressar-se en la seva llengua i les lletres de Mishima estan tan valorades com el seu so. "Ha estat un procés d'aprenentatge. Als noranta hi havia pocs referents de pop escrit en català", apunta.

"El franquisme es va menjar el naixement de la indústria pop a Catalunya. No hi ha hagut cantants o escriptors que trobessin un català del carrer, natural i fluid, que permetés parlar de les coses de la vida quotidiana, de l'aquí i ara. Sempre m'ha interessat el pop que parla dels sentiments romàntics, sense renunciar a expressar coses complexes", reconeix l'ànima del grup.

L'esforç d'anar convertint l'inquietud en llenguatge és diari, constant, per a aquest periodista de formació que té The Go Betweens, Pale Fountains, The Beach Boys, Nick Cave, Roy Orbison i Leonard Cohen com a grans referents. "La història de Mishima ens ha donat la raó", diu. "Amb cada nou disc en venem dels anteriors, i en cada entrevista ens pregunten sobre els altres. Es valora la nostra trajectòria i per a molts grups nous som un exemple", conclou orgullós.