Martes, 18 de Mayo de 2010

Els socialistes posen el seu futur a Barcelona en mans de Jordi Hereu

CiU i PP insisteixen en la dimissió de l'alcalde, que ja prepara més canvis a l'ajuntament

JORDI MUMBRÚ ·18/05/2010 - 05:42h

Sense esquerdes. La crisi que ha obert la consulta per transformar la Diagonal a l'Ajuntament de Barcelona ja es dóna per tancada des de les files socialistes. Els principals partits de l'oposició municipal (CiU i PP) demanen el cap d'Hereu però el partit del carrer Nicaragua ho té molt clar: "L'alcalde Hereu és el millor alcalde i l'únic candidat que tenim", segons va dir ahir Jaume Collboni, director de campanya del partit. El PSC ha volgut girar full amb fermesa i decisió per intentar deixar clar que la pitjor crisi mai viscuda per l'Ajuntament de Barcelona ja està superada. El 79% de vots en contra del bulevard i de la rambla, les dues propostes del govern per reformar la Diagonal, han obert una crisi, però el discurs del PSC és que ja s'ha tancat.

El preu a pagar ha estat Carles Martí. El dirigent socia­lista era, fins ara, la mà dreta de l'alcalde a l'ajuntament però també és el responsable del PSC a Barcelona. Sovint la direcció del partit no té res a veure amb els dirigents socialistes que ocupen l'Ajuntament. I Martí era l'home que el partit tenia dins de la Casa Gran. La decisió d'Hereu de cessar-lo podia haver caigut malament a la direcció, però, segons fonts socialistes, Martí estava d'acord amb el seu sacrifici sobretot perquè era la manera de salvar l'alcalde. Collboni va insistir ahir que "el PSC dóna total suport a la decisió que ha pres l'alcalde".

I així continuaran les coses com a mínim fins a les eleccions autonòmiques. A partir de la tardor, caldrà analitzar els resultats a la Generalitat però molt difícilment el partit gosarà canviar de candidat a Barcelona, entre altres coses perquè faltarà menys de mig any per als comicis i seria massa precipitat. La cadira d'Hereu sembla que ja no trontolla.

El mateix alcalde va assegurar ahir, durant una entrevista a TV3, que ni tan sols es va plantejar abandonar el seu càrrec a causa d'aquesta crisi. Hereu considera que amb el cessament de Carles Martí i el de la gerent d'informàtica, Pilar Conesa, ja n'hi ha prou.

Per tractar tots aquests temes i decidir quins altres canvis cal fer després del cessament de Carles Martí, el PSC va convocar ahir, de manera extraordinària, el seu comitè territorial. Durant la reunió, Hereu va "expressar la seva voluntat de tornar a ser el candidat del PSC a les eleccions municipals del 2011", segons fonts del partit. El comitè li va donar el seu suport i li va deixar la porta oberta per continuar amb la reorganització del seu equip. La reu­nió també va servir per confirmar que Carles Martí continuarà com a primer secretari del PSC a Barcelona de manera que, de portes endins, poc canviarà la política municipal. Aclarits aquests punts, cal posar-se a treballar.

Ocupar les cadires

El primer pas per poder pilotar l'ajuntament és omplir la cadira que ha quedat buida. A més del de primer tinent d'alcalde, Carles Martí, ocupava una desena de càrrecs a l'Ajuntament. La primera tinència d'alcaldia serà per a Jordi W. Carnes, que actualment ocupa la tercera. Ell és el responsable d'Hisenda i Promoció Econòmica. Després de saber-se la notícia, Carnes va parlar amb la premsa i va continuar amb la línia del partit: "És un moment en què cal demostrar la fermesa i impulsar el projecte que l'alcalde de Barcelona està liderant".

L'ascens de Carnes deixa vacant el càrrec de tercer tinent d'alcalde, que podria caure a les mans d'Assumpta Escarp. La dirigent socialista és actualment regidora de l'Eixample i responsable de la cartera de Prevenció, Seguretat i Mobilitat. Independentment de les seves qualitats com a política i sobretot de gestió, Escarp té un punt a favor perquè és dona. Tots els altres caps de la Casa Gran porten corbata i incloure una dona és un al·licient.

La vacant de Ciutat Vella

A més de la tercera tinència, també hi ha vacant la regidoria del districte de Ciutat Vella. Aquesta plaça tan dura era fins fa quinze dies d'Itziar González, però va dimitir per problemes personals. El seu lloc el va recuperar Carles Martí (que ja havia estat regidor de Ciutat Vella durant la legislatura passada). Però, ara, el districte de Ciutat Vella -que és un dels punts estratègics de la ciutat- torna a quedar orfe. Aquest podria ser també un destí per a Escarp, però hi ha un altre candidat. Amb el canvi de cadires, entra a l'ajuntament Roger Pallarols, actual primer secretari del PSC a Ciutat Vella.

Però a més de canviar l'equip, l'alcalde Hereu ha anunciat que canviarà la seva manera de fer política. La promesa és tornar a la proximitat, a trepitjar els barris i a invertir en equipaments, allunyant-se dels grans projectes. Això caldrà veure-ho.

Els dos principals partits de l'oposició, però, ja no es creuen els cants de sirena de l'alcalde. Ahir l'agenda la va marcar Alberto Fernández Díaz, president del PP a Barcelona. El dirigent conservador va demanar a Hereu que, "ja que no ha dimitit" després d'aquesta crisi, s'hauria de sotmetre a una qüestió de confiança. Fernández Díaz va dir que si el seu grup no demana una moció de censura és perquè no té prou regidors. Però l'atreviment del regidor conservador no va trobar cap aliat.

El grup de CiU també considera que Hereu hauria de dimitir, ja que "no té cap sentit" reconèixer l'error i fer pagar els plats trencats a Carles Martí. Tot i així, Xavier Trias, president del grup municipal de CiU, va rebutjar una moció de censura perquè, en cas de prosperar, obligaria a un govern de CiU, PP i ERC: "Tinc 63 anys, quatre fills i cinc néts i no vull fer el ridícul", va ironitzar. Trias, això sí, va assegurar que Barcelona està vivint "el final d'una etapa".

El grup municipal d'ERC també va rebutjar qualsevol moció de censura amb un argument contundent: "No tenim cap intenció d'obrir la porta a la possibilitat que el PP entri al govern", va dir. Portabella va demanar al govern que posi fil a l'agulla de seguida, especialment a Ciutat Vella. El secretari general d'ERC, Joan Ridao, també es va referir a la crisi oberta per la consulta de la Diagonal. Ridao va criticar la participació, que va arribar fins al 12%, i ho va considerar "un percentatge molt per sota" que el de les consultes pel dret a decidir que s'han organitzat per diferents municipis de Catalunya.