Martes, 11 de Mayo de 2010

El Barça obre la gran festa al Palau Blaugrana

Els aficionats reben el campió d'Europa de bàsquet tot i el retard pel núvol de cendra

NOELIA ROMÁN ·11/05/2010 - 06:22h

Papers amb els colors blau i grana van caure sobre la pista del Palau quan els campions van arribar de París amb el trofeu de l’Eurolliga. fernando zueras

Havia de ser una festa grossa, la millor de les rebudes per al millor equip d'Europa. El campió de París. El grup que amb el joc més encisador del continent havia arrasat la nit del diumenge l'Olympiacos grec, un altre gegant europeu, per aixecar la segona Copa d'Europa en la centenària història del Barcelona. Però, ja fos per l'efecte del núvol de cendra, que va endarrerir més de dues hores l'arribada de l'expedició blaugrana des de la capital francesa; o per la mandra d'un dilluns laboral; o perquè els culers reserven forces per celebrar, el proper cap de setmana, la desitjada Lliga de futbol, el triomf va aplegar només uns 3.000 seguidors.

Els incondicionals van homenatjar el campió d'Europa a les grades del Palau. Potser poca gent per un títol tan desitjat i aconseguit tan brillantment, tan corejat quan el Barça es jugava el pas a la Final Four de París davant del Madrid i gairebé 8.000 goles culers escridassaven els jugadors d'Ettore Messina. Ahir van ser molts menys i gairebé ningú a l'aeroport, on una pancarta els saludava: "Chapeau, campions".

Sobretot quan Roger Grimau, el capità del Barça, i Xavi Pascual, el tècnic blaugrana, van entrar finalment al Palau duent la Copa d'Europa, cansats però molt orgullosos. Llavors, els culers, que havien passat la llarga espera cantant l'himne del Barça i corejant els campions, van embogir amb el ja habitual We are the champions i el paperam blaugrana que va ploure del cel de Palau.

"Europa és blaugrana!", va proclamar el capità del Barça, mirant cap una gran pancarta que, penjada de la grada, portava el mateix lema al costat de la Torre Eiffel. "Estic superorgullós del Palau i dels meus companys", va continuar Grimau, després que l'afició es recordés de l'etern rival amb un càntic no gaire respectuós amb els blancs. "Ciutadans del Barça i de Catalunya, ja la tornem a tenir aquí", va dir a continuació el tècnic blaugrana que, exultant, s'havia quedat amb la copa per dedicar-la a l'afició.

Pascual, l'autèntic artífex de l'èxit, va agrair llavors la feina feta pels "jugadors que porten aquest escut", i el suport de tots els culers, abans de passar el micro a Basile. Pujats en un petit podi, els jugadors blaugrana s'hi havien col·locat, un per un, al crit de la megafonia i de la grada, que va corejar el nom de cadascú. "M'heu regalat un somni. Moltes gràcies a tots", va dir Basile als seus companys, emocionats a la tarima. "I gràcies a tots vosaltres pel suport que ens doneu a cada partit", va proseguir Il Capitano cap a la afició. "Continueu així perquè ara és el torn de la Lliga", va assegurar l'escorta italià, més feliç que ningú. S'havia passat onze dels seus 35 anys esperant aquest moment i potser encara no s'ho acabava de creure.

Molt serè, Juan Carlos Na­varro va escoltar com els aficionats l'animaven al crit de "MVP, MVP, MVP!", abans d'agafar el micròfon per sentenciar: "Estic molt orgullós d'haver tornat de la NBA per guanyar aquesta Eurolliga, que també és vostra". El seu missatge amagava també la rea­lització d'un somni, d'un objectiu que es va proposar quan, després d'un any a Memphis, va tornar al seu equip de tota la vida per guanyar la seva segona Eurolliga. Li ha costat un any més del previst, però ja és únic a la història del Barça.

Navarro va tornar dels Estats Units i Ricky Rubio marxarà en el futur, però la seva decisió de retardar la fugida i fitxar pel Barça per madurar i guanyar títols a Europa li ha sortit rodona. "Jo estic orgullós de no haver marxat per guanyar aquesta Eurolliga". Molt integrada en el grup, la jove estrella blaugrana va voler destacar l'esperit d'equip que ha dut el Barça a conquerir el títol més important dels últims anys. "Quan em preguntin què és un equip, diré que és això", va assegurar el base blaugrana.

L'afició corejava cada frase dels jugadors i Joan Laporta, a la llotja, ho celebrava com si no n'hagués tingut prou amb la celebració de París. Amb ell, Xavier Sala i Martín, amb una americana taronja, Josep Cubells, el directiu responsable del bàsquet, Albert Perrín, i el director general del club, Joan Olivé, capitalitzaven l'èxit, tot esperant el que faci l'equip de Pep Guardiola a la Lliga de futbol diumenge vinent.

Els ‘putos' amos

Mickeal va proclamar davant del Palau que són "els putos amos" en el seu precari castellà. Lakovic, en canvi, es va esforçar per mostrar el seu orgull en català. "Estic molt orgullós de portar-vos aquest títol. Això és més que un equip", va dir l'escorta eslovè. Trias i Sada van demostrar la seva ànima culer parlant de somnis de nens i prometent la Lliga. "Sóc culer des de petit i sempre he tingut aquest somni. Vaig haver de marxar i l'any passat vaig tornar. Ara he complert aquell somni", va explicar Sada, peça clau en el triomf davant l'Olympiacos. "Us prometo que guanyarem la Lliga", es va animar Trias, un dels jugadors que menys minuts té en les rotacions de Pascual.

Com Barton, que s'ha passat més de mig curs lesionat i gairebé no ha pogut jugar en tota la temporada. Però Pascual li va recordar que "aquest títol és tan teu com nostre". "Lubos és molt gran", va afegir mirant al públic. L'aler txec va ser el jugador descartat pel tècnic blaugrana a la final davant l'equip grec. Però ahir, com a París, va celebrar el títol amb la mateixa alegria.

Després dels parlaments, tots junts, els jugadors i el cos tècnic, es van fer l'enèsima foto de família amb la segona Copa d'Europa de la història, la trentena del club entre totes les seccions, abans de fer una volta al Palau per oferir, més de prop, el desitjat trofeu. Els papers de colors blau i grana van tornar a caure sobre la pista del Palau Blaugrana, l'himne del Barça va sonar més fort que mai i els seguidors, que havien cantat al ritme dels Lax'n'Busto mentre esperaven l'arribada dels campions, va fer onejar les rèpliques de cartró del trofeu com si fossin la mateixa Copa d'Europa de debò.

I, de mica en mica, els campions i els aficionats van anar marxant cap a casa, a descansar, després d'una nit a París tan llarga com màgica. El sopar de grup podia esperar: el faran avui.