Jueves, 6 de Mayo de 2010

Tardi, el dibuixant de les absurditats de la guerra

L'il·lustrador dóna el tret de sortida del Saló del Còmic

L. P. ·06/05/2010 - 08:20h

La guerra està plena d'absurditats i Jacques Tardi (Valence, França, 1946) s'ha passat més de mitja vida dibuixant-les. "El que m'interessa és representar la misèria i el patiment que van viure els soldats de la Primera Guerra Mundial", afirmava ahir a la tarda a la inauguració de l'exposició ¡Puta guerra!, que es pot visitar a la sala Refugi de Badalona. L'obertura de la mostra va marcar la inauguració no oficial de l'edició d'enguany del Saló Internacional del Còmic.

Acompanyat del seu col·laborador inseparable, l'historiador Jean-Pierre Verney, Tardi observava inquiet el resultat del muntatge, amb una cigarreta sense encendre penjada dels dits. 50 peces originals de les seves vinyetes sobre la Gran Guerra pengen de les parets d'un espai que va ser un refugi antiaeri durant la Guerra Civil.

"Vull deixar clar que la d'Espanya va ser una guerra ideològica. A mi el que m'interessa és la crua quotidianitat del conflicte. I que consti que em compadeixo de tots els soldats, independentment de la seva nacionalitat", va dir amb vehemència.

L'exposició està integrada per 20 pàgines originals de La guerra de les trinxeres, tres il·lustracions d'El demà sagnant i vinyetes de ¡Puta guerra!, un àlbum que ara Norma Editorial edita en un sol volum, i on Verney apareix per primera vegada com a coautor.

"¡Puta guerra! no és només una obra de referència del còmic, també ho és de la literatura relacionada amb la Primera Guerra Mundial", detallava Jaume Vidal, comissari del muntatge. "En aquests dibuixos no hi ha odi cap a l'enemic", va puntualitzar Tardi, mentre Verney el mirava amb complicitat. Fa més de 30 anys que treballen junts, Tardi hi posa el rigor i la passió, i Verney assumeix tota la tasca de documentació. A tots dos els obsessionen les petites històries que amaguen les cròniques oficials.

"Per mi la Primera Guerra Mundial és fonamental per definir el món en què vivim. Va ser una guerra industrial, d'armes sofisticades, que va marcar el pas del segle XIX al XX", va apuntar el dibuixant. "No puc deixar de pensar en com podien suportar aquelles condicions brutals. M'identifico amb la gent ordinària, no amb les elits", va afegir seriós.

Els avis de Tardi van combatre a la Gran Guerra, i els de Verney també: "La meva àvia era alemanya i el meu avi va lluitar amb ells. Per això arraconem l'odi en les nostres interpretacions". Penjats a les parets de la sala, els dibuixos de Tardi plantegen preguntes sense resposta i transmeten el desànim de no poder tornar a casa, la gana acumulada durant setmanes i la por per la batalla.