Miércoles, 5 de Mayo de 2010

Skaters' en rebel·lia

L'ordenança que prohibeix l'ús de monopatins a la via pública no ha reduït el nombre de practicants

XAVIER GUAL ·05/05/2010 - 08:20h

La pràctica té aficionats de totes les edats, tant homes com dones. josé Colón

Una escena que es repeteix com si fos un ritual: comença amb un rodolar intens, sorollós, que fa vibrar el paviment. Un grup de nois surt en estampida pel carrer Ferlandina, en direcció a Joaquín Costa, esquivant amb destresa via­nants, mobiliari urbà i taules i cadires de les terrasses que s'estenen a un costat de la plaça. A l'extrem oposat, traient el morro pel carrer dels Àngels, un furgó de la Guàrdia Urbana penetra a l'esplanada. Els agents baixen i s'atansen als joves skaters asseguts davant del Museu d'Art Contemporani de Barcelona. Parlen amb ells, se'ls miren de dalt a baix durant una estona, i tornen al vehicle policial. Avui han tingut sort, se'n van.

És diumenge i encara que el temps no acompanya del tot, unes desenes de skaters s'arremolinen a les escales del Macba, parlen de les seves coses mentre altres llisquen i fan cabrioles amb els monopatins sota l'expectant mirada de les desenes de visitants que creuen l'esplanada. Alguns els fan fotos, encara que ells no s'hi prestin gaire. Avui poden patinar perquè el museu és tancat i els està permès. No així a la plaça, l'ús de la qual ve regulat per l'actual ordenança municipal, aprovada a les acaballes del mandat de Joan Clos.

Les sancions poden ser de fins a 1.500 euros a més de la confiscació del patí

Perquè no se n'oblidin, la Guàrdia Urbana fa acte de presència un o dos cops al dia. També els diumenges. Patinar a l'esplanada pot comportar una sanció de fins a 1.500 euros i la pèrdua del patí. Com que un de nou costa entre 150 i 200 euros, les multes cobrades són ben poques i els magatzems de la policia local, plens a vessar de taules amb rodes.

"De vegades te'l prenen encara que estiguis assegut sense fer res", es lamenta Miles Nsang, un noi de 13 anys que patina des dels quatre. Viu a Sant Cugat, però els diumenges baixa a Barcelona amb el seu germà Joaquín, de 14, i el seu oncle Gabriel, de 25. Miles assegura que la situació a Sant Cugat no és millor: "Abans-d'ahir estàvem patinant tranquil·lament a l'estació de la Floresta quan va sortir un home amb un gos bordant i ens va fer fora amenaçant-nos de trencar-nos la cara", diu mentre el seu germà assenteix amb el cap. També es queixa que a l'Auditori, on de vegades queden, els tiren aigua a terra i trenquen les rajoles perquè no hi puguin rodar. "La gent ens mira malament només perquè vestim així i portem un patí", protesta Gabriel, el més gran.

La convivència entre els skaters i la resta d'usuaris de la via pública no ha estat mai fàcil. A moltes ciutats europees, la seva pràctica està, de fet, prohibida, i Barcelona ja no n'és una excepció. La capital catalana va començar a ser la meca del monopatí amb els Jocs Olímpics, quan la proliferació de places dures va proporcionar als seus practicants superfícies netes i polides, ideals per al patinatge. L'estructura de la xarxa de carrers (estrets, amb pendents suaus i velocitat limitada a 30 km/h), el clima i la tolerància municipal hi van fer la resta.

La convivència entre patinadors i vianants és l'origen de la prohibició

Xoc amb els vianants

Però aviat els interessos dels skaters van topar amb els dels vianants i van sorgir els problemes. L'Ajuntament va prendre la iniciativa i, coincidint amb els Jocs, la ciutat va estrenar dos skateparks, dissenyats amb rampes, forats i tota mena d'obstacles per satisfer les demandes dels patinadors i, de pas, treure'ls del carrer. Es van fer al barri de la Guineueta, sobre la ronda de Dalt, i a la Mar Bella, al costat de la platja.

Tot plegat, missió impossible. "No ens trauran mai del carrer, per moltes multes que ens posin i per molt que ens persegueixin", replica Adrián Villar, un gallec nascut a Betanzos (la Corunya) que treballa en un comerç especialitzat del carrer Ramellers. Ell també va venir aquí perquè volia estar entre els millors, veure'ls de prop i rodar pels mateixos escenaris que havia vist de més jove a internet.

"No ens trauran mai del carrer per moltes multes que ens posin"

Salvador Aguado, el propietari, és més contundent: "Ser skater és com ser puta, està mal vist". Salvador va obrir la primera botiga el 1986 al carrer Viladomat, inicialment dedicada al surf, i ara en té tres, una exclusiva per a nens, amb el monopatí com a protagonista.

Per Héctor Garcia, un sevillà de 34 anys director de l'escola de skateboarding Doctown, "el problema és que no som reconeguts com un esport, d'aquí que se'ns menystingui". A més d'ensenyar, Héctor fa rutes dirigides per la ciutat. Dels skateparks no en vol ni parlar. "Estan mal fets, és com si construïssin camps de futbol amb les cantonades rodones i les porteries triangulars. Qui hi aniria a jugar?", sentencia.

Que la gent no els mira amb simpatia és ben cert. Però amb matisos. Núria Miret regenta un restaurant al costat del Macba. "Abans anaven més a sac, havies d'anar amb quatre ulls perquè no t'atropellessin... ara són molt tranquils, van amb més respecte i vigilen", afirma. "I són clients d'aigua, cafè amb llet i braves, d'alcohol no en beuen", afegeix. Antonio Tubere, propietari d'un bar del costat, creu que "amb els patinadors mai no hem tingut problemes, els problemes els porta altra gent".

"Abans anaven més a sac, ara són molt tranquils", diu la propietària d'un bar

No tothom hi està d'acord. Molts veïns del Raval es queixen que sortir a passejar pel barri suposa una aventura, especialment per a la gent gran i els nens. "El més greu és que, fent un ús abusiu i incívic de l'espai públic, posen en perill la integritat dels vianants", apunten fonts del districte. "Vam intentar parlar amb ells, però no hi va haver manera", puntualitzen. En el cas concret de la plaça dels Àngels, l'Ajuntament hi va fer l'any passat petits retocs per complicar la vida als skaters. Se'n diu urbanisme preventiu. De poc ha servit.

El Hawaii del monopatí

Malgrat la pressió policial, Barcelona és a l'skate el que Hawaii és al surf o els Alps a l'esquí. Als carrers i places de Ciutat Vella s'hi poden veure els millors professionals del món surant sobre les seves taules, algunes autèntiques peces de col·leccionista fetes a mà i tunejades al gust del propietari. Internet, YouTube i les xarxes socials han multiplicat la seva popularitat, i això ha atret l'interès del business. "És que no estem parlant només de nens, molts dels que veus aquí són professionals, tenen els seus espònsors i es guanyen molt bé la vida", comenta Luke M'Evoy, un expatinador anglès enamorat de Barcelona que acaba d'obrir una botiga de moda al barri. Marques com Vans, éS, Element, Nomad o la mateixa Nike es barallen entre elles per esponsoritzar els ídols d'un esport que arrossega masses i que ja pica a les portes dels Jocs Olímpics. Els paguen els viatges i els faciliten monopatins, sabatilles i roba, tot de franc. Alguns, els que formen l'elit, tenen contractes milionaris.

"Els skateparks' no valen; els han fet com si fessin camps de futbol rodons"

I és que la crisi no sembla haver-hi fet forat, a diferència de la dels 90, que sí va suposar un daltabaix per al sector. El turisme skater funciona, les vendes van bé i cada cop hi ha més practicants. Germán Gimeno té 44 anys i en fa tres que s'hi ha aficionat: "Uns amics m'hi van animar, ho vaig provar i ara m'hi he enganxat. Això em permet estar en forma, fer esport a l'aire lliure i sense haver de sortir de la ciutat".

També hi ha cada cop més noies. Si als anys 90 només 1 de cada 20 practicants era dona, ara en són el doble. Sarah Meurle és una jove sueca de 20 anys que patina des dels set. És a Barcelona des de l'octubre passat. La Guàrdia Urbana li ha confiscat dues planxes i ara roda amb la que li ha deixat un amic. "És divertit", respon amb timidesa quan se li pregunta per la seva afició.

Com ella, l'Ana, la Yona, la Gabriella, la Patricia, la Mercè i la Gago comparteixen la passió pel monopatí. No creuen que sigui un esport de nois, encara que admeten que "és perillós, hi ha moltes noies que comencen i al cap de poc veuen que es poden fer mal", diu Gabriella Figueroa, de 23 anys. Les seves experiències de streetstyle per Barcelona es poden veure a Flipa skateboarding girls, penjat a YouTube, que ja té més de 50.000 entrades.