Martes, 4 de Mayo de 2010

La primera sommelier sense complexos

La cinquena generació d'una família vinícola dinamita convencions amb coneixement de causa

MARC SERENA ·04/05/2010 - 08:20h

Meritxell Falgueras al celler familiar de Sants. edu bayer

Volia ser escriptora, però com que no va tenir èxit, va intentar fer de crítica literària. De seguida va haver de canviar d'idea i es va passar a la crítica de vins. "Les dues coses s'assemblen força", reconeix. L'herència familiar era massa important per ser ignorada. Ella i el seu germà són la cinquena generació del Celler de Gelida del barri de Sants de Barcelona.

"Vaig néixer sabent de vins. El pare em castigava a les caves a ordenar ampolles quan no em portava bé. Per mi, una màgnum és el més normal del món". Ara encara tan aviat se la pot veure carregant caixes al celler familiar com formant nous sommeliers. Va ser considerada Nas d'Or jove promesa de Catalunya fa tres anys i, fa poc, ha rebut el premi beca Emili Giralt de la cultura del vi, que li permetrà passar-se dos anys investigant.

"Un sommelier ha d'explicar sensacions. Criticar arruga, analitzar no"

La seva obsessió és fer el món del vi més assequible. "El vi és com una obra d'art: si saps quina història hi ha darrere, en gaudeixes més", explica mentre beu un Pedro Ximénez. "És un vi dolç, de berenar, com el pa amb vi i sucre. Té gust de panses, figues, nous i mel... gairebé com la cançó! M'agraden les coses dolces, com a la Teresa Goday de Mirall trencat".

Posar-se límits a beure

Aquesta tarda està en companyia i beu, però normalment sol escopir. "Fa 10 anys que faig tastos cada dia, si no m'hagués marcat un límit tindria el fetge destrossat. Em costa emborratxar-me, però, si bec al migdia, a la tarda ja només puc llegir i prendre el sol".

Defensa tots els vins: "Si un vi es ven molt, no pots dir que sigui dolent"

Té un sentit de l'humor molt fi. "Em fa molta ràbia els que s'ho prenen tot massa seriosament. El que fa bo un sommelier és que sigui un ambaixador del vi, que expliqui les sensacions que percep. Criticar arruga, però analitzar no".

Ella no té cap problema per tastar qualsevol beguda, fins i tot un Sangre de Toro. "Si és un dels vins que es ven més, no pots dir que és una merda. Si la gent va al Zara, és perquè la qualitat li surt a compte". I el lambrusco? "Entenc que existeixi, per passar de beure aigua a beure vi hi ha d'haver un pas entremig". Es declara poc purista. "No sóc dels que van repetint que només es poden consumir varietats autòctones i denominacions d'origen". Poc purista però no fins al punt de defensar el calimotxo. "No entra dins el món del vi. És com la Belén Esteban, oi que no és periodista?".

D'aquí uns mesos publicarà el seu primer llibre, amb l'editorial Columna. "Serà sobre el tast de vins, tindrà molta informació però sense ser pedant. Més endavant, m'agradaria anar a Nova York a escriure una novel·la i també fer literatura eròtica".

El que més li agrada és comunicar. "Sóc sommelier però no estic fixa enlloc. Bé, l'únic lloc fix és el menjador de les Missioneres de la Caritat, al Raval, on col·laboro els diumenges. Però allà només serveixo llet amb Cola Cao", diu amb un somriure.

Els caps de setmana de voluntària contrasten amb la seva vida, més aviat glamurosa. "Durant un temps només em fixava en Loewe, els perfums i els vins... superpijades. És veritat que sóc pija, perquè treballo des dels 13 anys i puc ser-ho. Però si et mous només en un àmbit acabes tenint una visió molt pobra. Abans pensaven que si m'il·luminaven, jo brillava. Ara sé que brillar és cosa de cadascú".