l’Origen és Qualitat

Arròs del Delta del Ebre

Les característiques edafoclimàtiques, la salinitat i l’alçada de la capa freàtica fan que el cultiu de l’arròs sigui el monocultiu tradicional del Delta de l’Ebre.

Descripció: Arròs blanc de categoria extra de les varietats bahia, tebre, fonsa, bomba, montsianell i gleva. Totes tenen una alta concentració de midó en el centre del gra, dit “perlat”, que és el responsable de l’absorció dels sabors de la resta d’ingredients que acompanyen l’arròs durant la cocció.

Zona: Àmbit geogràfic del delta de l’Ebre format per municipis del Baix Ebre i del Montsià.

Avellana de Reus

Es produeix en una zona de topografia accidentada amb altituds que van des de gairebé el nivell del mar fins als 1000 m. El fort mestral que bufa durant els mesos de febrer i març ajuda en gran mesura a la pol·linització.

Descripció: Avellanes de les varietats negreta, pauetet, gironella, morella i culplana tradicionalment conreades a la zona. La negreta és la més cultivada.

Zona: Comarques del Baix Camp, l’Alt Camp, el Tarragonès, el Priorat, la Conca de Barberà i la Terra Alta.

Calçot de Valls

Es denomina calçot a cadascun dels brots d’una ceba blanca totalment desenvolupada i que ha estat replantada al terreny. Aquests brots, a mesura que van creixent, es van calçant, és a dir, es cobreixen els costats de terra per blanquejar la seva base, que és la part que es consumeix.

Descripció: Són cebes procedents d’Allium cepa L. de la varietat blanca gran tardana de Lleida.

Zona: Comarques de l’Alt Camp, el Baix Camp, el Tarragonès i el Baix Penedès.

Clementines de les terres de l’Ebre

Les clementines són plantes híbrides de mandarina i taronja amarga. Entre tots els cítrics cultivats a les Terres de l’Ebre, han destacat per la seva qualitat i per aquest motiu ha esdevingut el conreu cítric predominant a la zona.

Descripció: Fruits de Citrus reticulata de les varietats clementina fina, clementina hernandina i clemenules. Tant per fora com per dins són de color ataronjat molt accentuat i intens.

Zona: Comarques del Baix Ebre i el Montsià.

Formatge de l’alt Urgell i la Cerdanya

El seu origen està relacionat amb la plaga de la fil·loxera que, a començament del s. XX, va afectar la vinya, el principal conreu de la zona. Aleshores, l’economia local es va reorientar en part cap a la producció ramadera i lletera.

Descripció: Formatge de llet de vaca frisona, madurat, de pasta premsada no cuita. És d’escorça natural marró clar i la pasta és de color crema o marfil. La seva textura és tendra i cremosa.

Zona: Comarques de l’Alt Urgell i la Cerdanya.

Fesols de Santa Pau

Els fesols es van començar a cultivar en la regió volcànica de Santa Pau en el s. XVIII. Es cultiven exclusivament en sòls volcànics que, gràcies al seu caràcter poc àcid, incideixen directament en la qualitat i les característiques dels fesols de Santa Pau.

Descripció: Són fesols, és a dir mongetes, que es comercialitzen tan secs com cuits i envasats, de tres varietats tradicionals molt ben adaptades a les condicions edafoclimàtiques de la zona, la més freqüent de les quals és la tavella brisa. Són blancs, lleugerament brillants, arrodonits i petits, coneguts per una pell molt prima i baixa farinositat, així com pel seu sabor suau.

Zona: El nucli principal de producció és el municipi de Santa Pau però s’hi poden conrear en altres 6 municipis garrotxins.

Gall del Penedès

El moment de l’any més important pel Gall del Penedès és la fira que se celebra anualment a Vilafranca del Penedès des del s. XII, primer coneguda com a Fira del Penedès, després Fira de Sant Tomàs i actualment Fira del Gall. És un producte històricament vinculat al Penedès i a la seva tradició vitivinícola. L’alimentació actual del Gall del Penedès IGP entronca amb aquesta tradició ja que la dieta dels animals inclou granet de raïm.

Descripció: Carn fresca de pollastre de la varietat Penedesenca negra millorada de la raça Penedesenca tradicional. Les canals són rogenques i la carn és ferma i sucosa. Es tracta d’una au de creixement lent i molt rústica.

Zona: Correspon a l’àmbit històric del Penedès, que actualment s’estén per les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Penedès, el Garraf i alguns municipis de l’Anoia i l’Alt Camp.

Les Garrigues

Els olis s’adapten molt bé al sistema de denominacions d’origen que va néixer per protegir i identificar vins. És per aquest motiu que els primers productes agroalimentaris no vínics, en ser emparats per una DOP, van ser olis d’oliva. En concret, els precursors van ser els olis de la zona de Les Garrigues. La DOP Les Garrigues és la denominació més antiga d’Espanya. Es va crear l’any 1975, amb el nom de Borges Blanques.

Descripció: Oli d’oliva verge extra de les varietats arbequina (≥90%) i verdiell. L’oliva arbequina és la que dona personalitat a l’oli de la DOP. Els olis del començament de la collita són afruitats, de color verdós, amb més cos i sabor ametllat amarg. A mesura que la recol·lecció avança, se n’obtenen olis de color groc, més fluids i de sabor dolç.

Zona: Comarca de Les Garrigues i municipis del sud del Segrià i l’Urgell.

Llonganissa de Vic

Vic i la llonganissa fa anys que van junts com el nom i el cognom de les grans famílies, i amb el temps s’han convertit en un petit tresor. La reputació de la Llonganissa de Vic ve de lluny, i especialment a partir del s. XIX queda palesa en diversos escrits. És el fruit del binomi entre la tradició secular i les particulars condicions ambientals de la Plana.

Descripció: Embotit tradicional de Catalunya elaborat amb carn magra de porc i cansalada que pertany al grup dels embotits crus/curats. El seu aspecte exterior és cilíndric, recte i blanquinós que amb el temps adquireix una tonalitat marró violàcia. En l’interior, el tall permet identificar clarament els daus de cansalada i el pebre en gra.

Zona: La Plana de Vic, a la comarca d’Osona, formada per 28 municipis.

Mantega de l’alt Urgell i la Cerdanya

La tonalitat groguenca de la Mantega de l’Alt Urgell i la Cerdanya varia en funció de l’estació, sent més accentuada a l’estiu, i més apagada a l’hivern, ja que ve marcada pel contingut en carotens de l’alimentació del bestiar.

Descripció: Mantega elaborada a partir de nata obtinguda de llet de vaques de la raça frisona. De color groc uniforme i brillant, consistència sòlida i homogènia, gran untuositat, molt fundent i molt poc adherent al paladar. Presenta sabor a nata fresca lleugerament àcid.

Zona: Comarques de l’Alt Urgell i la Cerdanya.

Mongeta del Ganxet

Es té constància escrita del conreu d’aquesta varietat al Vallès a finals del XIX sota el nom de filaire, sinònim antic de ganxet, quan es consumia també com a mongeta tendra. Apareix per primera vegada a la literatura amb el nom de ganxet al s. XX.

Descripció: Són mongetes que es comercialitzen seques i cuites. La mongeta del ganxet és una varietat autòctona de grans blancs, lleugerament brillants, aplanats, fortament arronyonats. Destaca la seva pell molt poc perceptible, una cremositat elevada i persistent, i un sabor extremadament suau i característic.

Zona: El Vallès Occidental, el Vallès Oriental, 9 municipis del Maresme i 4 municipis de la Selva.

Oli de l’Empordà

Segons les fonts històriques i diverses excavacions arqueològiques portades a terme, el cultiu de l’olivera i la producció d’oli d’oliva es coneix des de fa més de 2.500 anys. A l’Empordà s’ha pogut associar arqueològicament a les civilitzacions grega i romana. Fins i tot es diu que la zona d’Empúries podria haver estat proveïdora d’Atenes.

Descripció: Oli d’oliva verge extra de 3 varietats autòctones i exclusives de la zona de la DOP (argudell, curivell i llei de Cadaqués) i una de tradicional (arbequina) que es cultiva a la zona des de fa més d’un segle. La varietat argudell és la majoritària i la que dona la personalitat a l’oli.

Són olis que varien d’un color groc palla a verd. Són equilibrats de fruitat verd d’intensitat mitjana, i presenten en boca un amarg i picant de tipus mitjà. Entre d’altres descriptors secundaris, presenten aromes que normalment recorden a l’herba acabada de tallar i/o a nous.

Zona: Les comarques de l’Alt Empordà i el Baix Empordà, 3 municipis limítrofs del Pla de l’Estany i 5 municipis del Gironès.

Oli de la Terra Alta

A la zona de la DOP, l’olivera té no només una importància econòmica i productiva sinó també una gran rellevància paisatgística. L’extensió del cultiu de l’olivera a Catalunya, i particularment a la comarca de la Terra Alta, s’ha d’atribuir als àrabs. Tant és així que la paraula ‘almàssera’ és una clara referència a aquest origen.

Descripció: Oli d’oliva verge extra obtingut de les varietats empeltre, morruda, farga i arbequina, sent l’empeltre la principal i que dona personalitat a l’oli.

A principi de campanya són olis verds o groc verdosos de gust afruitat que, a mida que avança, esdevenen grocs amb matisos que van del groc pàl·lid al groc “or vell” i un gust lleugerament dolç. Presenten connotacions aromàtiques que recorden a l’ametlla i/o a la nou.

Zona: Comarca de la Terra Alta i 3 municipis de la Ribera d’Ebre.

Oli del Baix Ebre-Montsià

El Baix Ebre i el Montsià són dues de les comarques amb més tradició oleícola de Catalunya i on s’hi troben les plantacions d’oliveres més antigues de Catalunya, amb presència d’arbres mil·lenaris en molts indrets.

Descripció: Olis d’oliva verge extra de 3 varietats autòctones, la morruda (o morrut), la sevillana i la farga. Són olis de color que va des del groc-verdós al groc-daurat segons l’època de collita i de la situació geogràfica dins de la zona de producció. Gustosos (picants, astringents mitjanament amargs) i molt aromàtics (rics en aromes secundàries, de tipus verd), sabor afruitat al principi de la campanya i lleugerament dolç a mesura que aquesta avança.

Zona: Baix Ebre i Montsià.

Pa de Pagès Català

El pa de pagès, element imprescindible en la gastronomia catalana, és l’especialitat més representativa de la forneria de casa nostra. Generació rere generació, els forners han conservat fidelment la manera d’elaborar-lo. Com, per exemple, el control de la cocció i el paper que juga l’addició de vapor que acaba de definir l’aspecte visual de la crosta.

Descripció: Pa tradicional de fermentació llarga, aspecte rústic, rodó, crosta de color torrat, gruixuda i cruixent, i molla tendra amb alveolat gran. El format es realitza de forma manual. És un pa de gran aroma i sabor, amb certa acidesa, que manté la sensació de frescor i una textura agradable passades 8 o 9 hores.

Zona: Tot Catalunya

Patates de Prades

Són patates d’altura, conreades a 1.000 metres d’altitud a les muntanyes de Prades. Això influeix notablement en la bona qualitat dels tubercles per la menor necessitat de tractaments fitosanitaris i perquè el cicle vegetatiu de la planta és més llarg i per tant només es pot realitzar una collita per any.

Descripció: Patates de la varietat kennebec, de calibre comprès entre 40 i 80 mm. Presenta una carn de color blanquinós homogeni, de textura consistent i farinosa, sabor dolç i persistent.

Zona: Municipis de Prades, Capafonts, la Febró i Arbolí, al Baix Camp.

Pera de Lleida

El clima contrastat de la zona és molt favorable per al cultiu de la pera. Les baixes temperatures de l’hivern i les boires fan que els arbres tinguin un repòs hivernal òptim i arrenquin a la primavera amb força. Les elevades temperatures, l’alta insolació de l’estiu i la baixa pluviometria donen fruits de molta qualitat i contribueixen a la dolçor i el seu gust.

Descripció: Peres de les varietats llimonera, blanquilla i conference de les categories comercials extra i primera. Malgrat les diferències varietals, les peres de la DOP tenen en comú un gust característic a causa de l’alt nivell de sucres i una alta sucositat.

Zona: El municipi de Lleida i altres municipis limítrofs. En concret, tota la comarca del Pla d’Urgell, 5 municipis de les Garrigues, 16 de La Noguera, 33 del Segrià i 10 de l’Urgell.

Pollastre i capó del Prat

Hi ha documentació escrita que prova l’existència d’una producció avícola reputada a la zona del Prat al s. XVIII. Tanmateix, la raça Prat o Pota Blava té orígens posteriors que es remunten a mitjan s. XIX, però va ser a l’inici del s. XX quan va començar el seu verdader estudi i expansió amb una criança conscient i dirigida a la millora de la raça.

Descripció: Són pollastres i capons de la raça Prat caracteritzada per tenir la pota blava que li dona el seu nom col·loquial. Altres característiques dels animals són la pell de color nacrat i el pit allargat. La carn és recone uda per la seva finor i melositat, i no tenir greixos excessius.

Zona: Castelldefels, Cornellà de Llobregat, El Prat de Llobregat, Gavà, Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Viladecans i Santa Coloma de Cervelló, de la comarca del Baix Llobregat.

Poma de Girona

D’una banda, els pomers formen part del paisatge de les comarques gironines des de temps immemorials, fent que les pomes fossin tan presents en la vida dels seus habitants que van deixar diverses tradicions populars i anècdotes; d’altra banda, la seva presència es va intensificar a finals del anys trenta del s. XX, quan es va iniciar la producció industrial de pomes a la comarca del Baix Empordà.

Descripció: Són pomes (Malus domestica L.) de les varietats golden, red delicious, gala i granny smith de les categories comercials extra i primera. Són pomes amb una duresa superior als fruits de les mateixes varietats cultivats en altres zones degut a les característiques mediambientals de l’àrea geogràfica de la IGP.

Zona: Comarques de la Selva, el Baix Empordà, l’AIt Empordà, el Gironès i el Pla de l’Estany.

Siurana

Es tracta d’una denominació d’origen protegida de les més antigues i molt prestigiosa creada a finals de la dècada dels anys setanta. És la indicació geogràfica (DOP i IGP) catalana amb més productors i de les de major superfície cultivada.

Descripció: Oli d’oliva verge extra de la varietat arbequina (≥90%) (també hi pot haver presència de rojal i morruda). Es diferencien dos tipus d’oli segons el moment de la collita. A l’inici, són olis verdosos afruitats, amb cos i sabor ametllat amarg. A mesura que avança la recol·lecció, passen a ser grocs, més dolços i fluids.

Zona: Les comarques de l’Alt Camp, el Baix Camp, el Baix Penedès, el Priorat, el Tarragonès i gran part de la Ribera d’Ebre.

Torró d’Agramunt

L’activitat torronaire d’Agramunt està documentada des de finals dels s.XVIII, fet que indica que en aquells moments ja era una tradició. És difícil establir les dates més antigues a causa de la destrucció dels arxius de la vil·la durant la Guerra del francès. És per aquest motiu que es diu que la tradició torronaire d’Agramunt és d’origen desconegut.

Descripció: Són torrons d’avellanes o ametlles amb els fruits secs sencers. Els caracteritza la textura irregular, tosca, amb porositats i de pasta dura però que es trenca sense esforç. El més típic i tradicional dels torrons d’Agramunt és el d’avellanes. Es pot trobar en la tan característica forma de tauleta rodona, però també en porcions rectangulars.

Zona: Agramunt, a la comarca de l’Urgell.

Vedella dels Pirineus Catalans

És una IGP transfronterera amb França que inclou el Pirineu català d’ambdós costats de la frontera. Ha estat de les primeres IGP transfrontereres en tramitar-se en tota la Unió Europea.

Descripció: Carn de vacum d’animals de les races rústiques Bruna dels Pirineus, Aubrac o Gasconne, o de l’encreuament de les mares d’aquestes races amb mascles de les races Xarolesa, Llemusina o Blonde d’Aquitània. Els vedells són criats en règim extensiu amb la mare durant com a mínim els primers 4 mesos de vida. Són sacrificats entre els 8 i els 12 mesos d’edat. La carn és d’un color que va del rosat al vermell brillant. El color del greix va del blanc al crema.

Cal assenyalar que també està reconeguda una segona IGP transfronterera en la mateixa zona geogràfica, la Rosée dels Pirineus Catalans, per vedells no deslletats i sacrificats entre els 5 i els 8 mesos de vida. Tanmateix, actualment en el nostre territori no se’n produeix.

Zona: Les comarques de muntanya: l’Alta Ribagorça, l’Alt Urgell, el Berguedà, la Cerdanya, la Garrotxa, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, el Solsonès, el Ripollès i la Val d’Aran. I els municipis de muntanya de l’Alt Empordà (3), el Bages (8), la Noguera (8), Osona (39) i el Pla de l’Estany (1).

També els municipis francesos dels Departaments dels Pirineus Orientals i de l’Aude corresponents a la Catalunya nord.