Lunes, 31 de Mayo de 2010

Passió de multituds

Les dues-centes curses amateurs que se celebren cada any a Catalunya sumen quasi 200.000 participants

JORDI SUBIRANA ·31/05/2010 - 08:20h

Les curses populars viuen un boom molt destacat a Catalunya. L'interès cada cop més gran per tenir salut i les poques despeses que comporta sortir a córrer han disparat la participació en les proves amateurs, la majoria de 10 quilòmetres. Es calcula que entre 180.000 i 200.000 corredors prenen part al llarg de tot l'any en les 200 curses que es fan cada temporada a la geografia catalana. I el que és més important, aquesta xifra va en augment. L'històric atleta Miquel Pucurull, amb 30 anys d'experiència i 41 maratons a les seves cames, situa el creixement entre el 15% i el 20% en un any.

L'augment de corredors per cursa es produeix a Catalunya, i sobretot a Barcelona (on es fan 30 proves a l'any), des de fa unes quatre temporades. I entre elles, la més multitudinària és la d'El Corte Inglés, que ahir va reunir 58.024 corredors en la seva 32a edició. D'aquesta manera, suma ja 1,7 milions de corredors en tota la seva història. I això és degut al fet que es tracta d'una prova en què molta gent es pren la carrera des d'un vessant més lúdic que esportiu, tot i que cada any creix el nombre de participants amb xip per controlar el temps que fan. És més aviat una festa multicultural, on és habitual veure famílies amb nens que fan els 11 quilòmetres passejant.

Part de l'èxit de les curses prové del fet que en els darrers anys moltes persones han volgut ser esportivament més actives, abandonar la vida més sedentària. "I sortir a córrer és una manera molt fàcil de fer-ho. El fúting també és una manera de treure's de sobre l'estrès de la feina", explica el vicepresident de la Federació Catalana d'Atletisme, Josep Maria Antentas. El cardiòleg de l'Hospital de Sant Pau, Ricard Serra i Grima, diu que participar en aquest tipus de curses és molt important, perquè la gent competeix i a poc a poc s'anima a continuar. "Un dels problemes de fer exercici és que s'abandona". En opinió d'Andreu Ballbé, director de l'empresa de cronometratge Championchip, "es pot córrer a qualsevol lloc. És una manera de conèixer gent i, atesa la situació de crisi, les curses són una manera molt econòmica de fer esport". Moltes persones poden pensar que fer una despesa de 120 euros en unes sabatilles és una bona inversió.

Tot i que la Jean Bouin té 86 anys, la història de l'atletisme popular a Catalunya es remunta al 1978, quan un català amb passaport nord-americà, Ramon Oliu, va organitzar la primera marató popular d'Espanya a Palafrugell. El 1979 es va fer la primera cursa d'El Corte Inglés. I el 1980 es va córrer la primera marató de Barcelona. "Als anys vuitanta ja es va viure un primer boom. El 1990 van participar més de 15.000 persones a la cursa de la Mercè, més que ara", sosté l'atleta Pucurull. I afegeix: "La democràcia va afavorir sortir al carrer a córrer. Durant la dictadura ningú ho feia. Estava prohibit".

Creixement imparable

Una de les curses que ha experimentat un creixement més gran en els darrers anys ha estat la dels Bombers, muntada per primer cop el 1999 per portar a terme reivindicacions laborals. A la seva 12a edició, que es va córrer el passat 18 d'abril, s'hi van inscriure 18.000 persones. Però aquest no ha estat un cas únic. La cursa de la Mercè, per exemple, va arribar el passat setembre als 10.100 corredors. I la cursa dels Nassos, que se celebra cada 31 de desembre, la van córrer l'any passat 9.000 atletes, 500 més que el 2008, tot i el fred que feia a Barcelona. I la Jean Bouin, la més antiga d'aquestes proves que es fan a Espanya, amb 86 edicions, va reunir més de 8.000 atletes, 3.000 més que el 2008. En aquestes proves l'augment percentual mitjà és superior al 18% a l'any.

L'èxit de convocatòria de les curses de 10 quilòmetres ha estat decisiu per assolir també xifres rècord en carreres més serioses, com la mitja marató o la marató. Abans eren pocs els atletes que s'atrevien amb curses més llargues. Amb l'augment de participants hi ha hagut un salt qualitatiu i quantitatiu. Aquest any, per exemple, la mitja marató de Barcelona ha convocat uns 5.000 corredors i la marató, amb un recorregut molt turístic, ha superat els 10.500 atletes.

Publicidad

Publicidad

Publicidad

Publicidad