Miércoles, 19 de Mayo de 2010

El Govern es proposa retallar 4.000 milions en quatre anys

La Generalitat prepara un contundent pla d'austeritat per reduir l'elevat dèficit dels comptes

DANI CORDERO / FERRAN CASAS ·19/05/2010 - 06:16h

Antoni Castells s'ha marcat un ambiciós objectiu per retallar el dèficit públic d'aquí al 2013 i complir així amb les premisses del Govern central. Ahir el conseller d'Economia va traçar les línies bàsiques a la reunió del consell executiu, que dimarts que ve haurà de concretar-les definitivament, tot i les diferències de parer que hi ha en els tres partits que formen el Govern. Segons fonts de l'Executiu, l'objectiu és aconseguir estalviar 4.000 milions d'euros en els pròxims quatre anys, per passar d'un dèficit que suposa el 3,25% del PIB català a l'1,1%. Però està previst que l'esforç més gran arribi l'any vinent, amb una retallada que podria tenir la seva base en els 1.500 milions d'euros. A partir d'aquí, l'execució de noves mesures seria més relaxada.

El conseller Castells va intentar donar una imatge d'unitat al Govern sobre les deci­sions que s'han de prendre per retallar el dèficit i posar les bases del creixement de l'economia catalana. "Les mesures d'ajustament no són mai agradables, però són convenients, i sabem que els ciutadans les entenen quan són justes", va afirmar. Tot i això, a la reunió del Govern va haver-hi un debat intens, portat quasi en exclusiva a tres bandes. D'una banda, el titular d'Economia, un convençut defensor de la retallada del dèficit i de les mesures preses pel Govern central. De l'altra, van portar la veu cantant la consellera d'Acció Social, la republicana Carme Capdevila, i el conseller d'Interior i Relacions Institucionals, l'ecosocialista Joan Saura. Ells, almenys, dubten sobre quines partides pressupostàries han de patir la retallada. El context és complicat, donat que la legislatura enfila la seva última recta i els recursos per publicitar les mesures preses també quedaran retallats, com reconeixia el tècnic d'un departament.

Tant Capdevila com Saura van defensar a ultrança els compromisos socials del Govern i les seves prestacions. Sobretot quan Castells planteja estudiar quines mesures que s'han de posar en marxa en l'últim tram de la legislatura són sensibles de congelar-se, que és la gran novetat dels cinc eixos bàsics presentats ahir a la sessió del Govern, a més de la reducció en alguns concerts que la Generalitat té signats per cobrir determinades prestacions. En resum, el missatge que surt de la reunió d'ahir és que es congelen algunes mesures, se n'alenteixen d'altres, com l'obra pública, i s'opta per un minso increment dels impostos.

Capdevila va ser insistent amb la defensa de les prestacions de la llei de dependència, que suposen al Govern una factura mensual que gira al voltant dels 40 milions d'euros, sense que Madrid acabi d'assumir la part del compromís que li pertoca. La por, ara, és el que pugui passar amb la gent a qui ja s'ha reconegut algun grau de minusvalidesa però que encara no ha cobrat res.

L'obra pública, en dubte

En tot cas, els abanderats d'ERC i d'ICV van demanar que s'actuï sobre la banda de les infraestructures. Va ser llavors quan sí que va prendre la paraula un altre dels pesos pesants del PSC al Govern, Joaquim Nadal, conseller de Política Territorial, que va advertir dels riscos de retallar en excés l'obra pública, que ha estat una de les apostes fortes del Govern en l'últim mandat. Segons el seu parer, un dels elements a tenir en compte seria la deflació, que podria arribar motivada per la caiguda del consum generat per l'augment de l'atur.

Absent a la reunió, el president d'Esquerra Republicana, Joan Puigcercós, va delimitar les línies vermelles del que seria assumible pel seu partit: pensions, llei de serveis socials, llei de dependència i fons d'immigració, tot i que les dues últimes depenen de les directrius que marqui finalment el Govern central.

Castells, en tot cas, va assegurar ahir que el Govern ja treballava en les seves pròpies mesures d'austeritat des que el març passat es va aprovar el Pla d'Estabilitat Pressupostària, que marcava com a objectiu retallar el dèficit espanyol de l'11% al 3%, dos punts dels quals són a càrrec de les autonomies. La crisi grega i els atacs especulatius al deute espanyol, amb la posterior compareixença al Congrés del president del Govern central, José Luis Rodríguez Zapatero, només haurien provocat "una acceleració dels esdeveniments", segons va explicar Castells, que es va mantenir ferm en el seu discurs que les autonomies no són les causants del dèficit espanyol.

En aquest punt, va insistir que no s'ha de confondre qui té el dèficit més alt amb qui té més nivell de despesa. A una banda l'Estat, a l'altra les comunitats autònomes, que han assumit en els últims anys un alt grau de competències procedents dels diferents ministeris, a vegades sense assigna­cions pressupostàries.

En tot cas, Castells va admetre que "farem un gran esforç" per retallar la despesa, després que el problema del dèficit s'hagi agreujat en els últims anys com a conseqüència de l'enfonsament de la base d'ingressos de la Generalitat. Ni els recursos arribats del nou model de finançament han pogut parar el cop. Amb prou feines reduir-lo. Els pressupostos elaborats pel gabinet de Castells preveuen que el dèficit de la Generalitat s'eixampli en un any més de 4.000 milions d'euros, la mateixa xifra que ara s'intentarà retallar en quatre anys.

Un pla d'impuls econòmic

L'altre risc del pla de Zapatero, aplicable a Catalunya, és el risc que la contenció de la despesa pública suposi un fre per a l'economia catalana. En paral·lel al pla, Castells va explicar que el Govern presentarà un conjunt de mesures per impulsar l'economia. El conseller és conscient que per posar fi al dèficit calen retallades de la despesa, però que el seu pla confia també en la revifada econòmica, que aportarà més ingressos per la via impositiva i, per tant, menys diferència entre ingressos i despeses. En tot cas, Castells ahir estava segur que les mesures que surtin dimarts de la reunió del Govern no seran ni molt menys la solució definitiva. "És necessari però no suficient."