Martes, 18 de Mayo de 2010

Hereu descobreix a la Diagonal el vot de càstig

Els experts consideren que la consulta estava massa polititzada

ALBERT MARTÍN VIDAL ·18/05/2010 - 05:46h

És possible que entre els 137.454 votants de la C en la consulta de reforma de la Diagonal hi hagués experts en urbanisme decebuts, arquitectes que consideren que cap de les opcions era prou bona o comerciants preocupats per l'impacte econòmic d'unes obres llargues. Però, segons els experts, els convençuts de la tercera opció són, sobretot, ciutadans disgustats amb la gestió del govern municipal.

D'aquesta opinió és Jordi Muñoz, investigador del departament de ciències polítiques de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB): "S'han mobilitzat els que no hi estaven d'acord, això passa de vegades en aquests processos, que es converteixen en una manera de descarregar el malestar amb una administració". Segons explica, no és la desafecció el que explica el fenomen, sinó "un calaix de sastre d'emprenyaments variats". Quin tipus de problemes? La resposta, en clau de veïns. "Coses com que no han pogut matricular un fill en una escola bressol pública", respon Muñoz. "Molts han trobat aquí l'oportunitat de donar un correctiu a l'alcalde", afegeix.

Un error estratègic

En la mateixa línia s'expressa Francesc Pallarés, professor del mateix departament a la Universitat Pompeu Fabra. "Un referèndum no hauria de polititzar-se mai, i en aquest cas s'ha polititzat; els resultats s'expliquen per un càstig polític al govern de l'ajuntament". Aquest expert recorda que "els referèndums, de vegades, els carrega el diable" i remarca que "ha votat principalment gent amb un cert nivell de politització".

Un altre especialista destaca aquesta característica en el perfil dels defensors de no reformar la Diagonal de cap de les dues maneres que proposava l'ajuntament: "En aquest tipus de consultes només hi participen els molt motivats", diu Javier Redondo, de la Universidad Carlos III. "I per això solen donar resultats molt extrems", afegeix. A més, recorda que "ha quedat palès que els polítics de vegades proposen coses que no interessen a la ciutadania i hi ha hagut una resposta al cost econòmic del procés".

Els teòrics consultats per aquest diari coincideixen a destacar que aquest vot de càstig hauria estat menys acusat si l'equip de govern hagués dissimulat les seves preferències, clarament decantades a les opcions de la rambla i el bulevar. "Quan el PSC i ICV es van identificar voluntàriament amb les opcions A i B van convertir la consulta en un plebiscit", diu Jordi Muñoz. "La politització no és bona, semblava que es donés per fet que calia fer alguna cosa amb la Diagonal, per això l'oposició es va posicionar amb la C i va propiciar el vot de càstig", afegeix Francesc Pallarés.

Errades i desmobilització

Però pels experts han resultat igualment nocius els problemes tècnics de la consulta com a factor de descrèdit i de mobilització dels opositors a la reforma. "A alguns polítics s'omplen la boca amb aquestes consultes parlant de democràcia participativa, però en aquest cas ha estat una frivolització de la democràcia", diu Javier Redondo. "Ha estat mal organitzat i això ha restat prestigi a la consulta", afegeix. Per aquest expert, "s'ha fet passar com un referèndum vinculant el que hauria d'haver estat només un assaig".

Els diversos errors que es van detectar al llarg de la setmana, segons apunta Pallarés, han fet que es disparés l'abstenció en la consulta. "A la gent li queda molt lluny la Diagonal i era difícil atansar la consulta als votants, d'aquí la baixa participació", conclou.

Respecte a l'escàs poder de convocatòria que han demostrat algunes entitats civils que defensaven la reforma la resposta és unànime: la lectura política ha pesat massa.