Martes, 11 de Mayo de 2010

Es pot redissenyar la nostàlgia?

El tarragoní Guillem Ferran s'atreveix a reinterpretar objectes tradicionals com el porró i la guardiola del porquet

MARC SERENA ·11/05/2010 - 06:48h

Quan el dissenyador Guillem Ferran és fora de casa i s'inspira, es treu l'iPhone de la butxaca, obre l'aplicació Sketchbook i dibuixa ràpidament un croquis passant el dit per la pantalla. Negre sobre blanc. Deixa constància de la idea i així pot seguir, si és el cas, fent unes copes amb els amics. "Molts projectes han nascut així, d'un primer esbós que passo a la Laia López, que col·labora amb mi, i a partir d'aquí hi anem reflexionant".

On treballa més còmode és a la seva casa estudi, situada al centre de Barcelona. Dibuixa amb la tauleta gràfica del seu iMac, modela amb un programa en tres dimensions, traça el plànol i, al final, encomana el prototip. Les parets del seu despatx són plenes de dibuixos, esquemes i fotografies. "Si t'he de dir la veritat, tinc més projectes començats que acabats".

Guillem Ferran és dissenyador d'objectes. Ja n'ha fet realitat una quarantena, en què destaquen les revisions de símbols tradicionals com el porró, l'uniforme per a una calçotada, la guardiola del porquet i el clàssic tamboret amb el seient de boga, el que més fronteres ha traspassat. "En vaig fer una versió de tres potes i un de cinc que es pot trobar en botigues com el Vinçon del passeig de Gràcia de Barcelona. Se n'han venut uns 300. M'agrada aquesta idea d'anar actualitzant la nostàlgia".

L'humor i la compra

Totes les seves creacions volen arrencar un somriure. "L'acte de comprar és molt ràpid, són dos segons. L'humor hi té un paper important", apunta. Ferran ha estudiat enginyeria, disseny industrial i ara està a punt d'acabar un segon cicle de publicitat. Coneix el procés sencer.

Tot això, als 27 anys. "He viscut una vida molt intensa, potser perquè he tingut la sort que han confiat en mi. Vivim en una societat en què ens creiem més algú de 35 anys que de 25, només per l'edat". És per aquest motiu que es va crear Surtido, un col·lectiu que reuneix una quarantena de creadors d'objectes de la mateixa generació.

"Els dissenyadors primer buscaven un objecte estètic, després funcional... Ara anem sobretot a la recerca d'un concepte, d'una història". És el cas d'un dels seus dissenys més senzills, el penjador-ales: "És el resultat de retallar i doblegar una peça d'alumini. Representa la metàfora de donar ales a la roba perquè voli a la paret. És una manera de dotar d'elegància la vida, no?".

Ha treballat en grans empreses com Decathlon o Benetton, ha exposat en diversos països, prepara un viatge a Mèxic... però és humil. "Els arquitectes pensen en metres i nosaltres en mil·límetres. A mi ja em va això de treballar a petita escala, dissenyar per a tallers d'artesans, de discapacitats... Intento sortir dels grans fabricants de mobles i buscar unitats de producció alternatives. És vital que aprofitem els recursos propis i que lluitem contra la deslocalització que està destrossant la nostra indústria".

El seu és un disseny amb denominació d'origen. "Sento una responsabilitat de fer país, de contribuir a canviar el model de producció i iniciar un decreixement. No vull més contenidors amunt i avall del món gastant querosè. Hem d'enfonsar el model d'Ikea i aconseguir una cosa més sostenible, que amb els nostres objectes passi el mateix que quan anem a la pastisseria, que ens el facin a mida per a nosaltres".

Publicidad

Publicidad

Publicidad

Publicidad