Martes, 11 de Mayo de 2010

La música com a mitjà d’expressió radical

Sergi Fäustino i Kiko Amat presenten l'obra ‘C60'

TONI POLO ·11/05/2010 - 06:42h

Sergi Fäustino, al darrere, i Kiko Amat, ahir a la plaça de John Lennon. guillem valle

C60 és una casset de 60 minuts i una proposta radical. Ho ha de ser per entrar al cicle que, per quarta temporada, el Lliure ofereix a espectacles que es desvien del format estàndard del teatre de text. Els responsables són l'actor i creador escènic Sergi Fäustino, l'escriptor Kiko Amat i els músics Aleix Clavera (el baix d'Extraperlo), Pablo Díaz-Reixa (bateria del Guincho) i Adrián de Alfonso (guitarra de Veracruz i Bèstia Ferida), acompanyats per la veu i els cors de Cristina Checa. "El símbol és una casset, d'aquelles en què gravàvem les nostres cançons als vuitanta", comenta el Sergi. L'estrena serà divendres, a la platea 2 de la sala Fabià Puigserver del Lliure.

El concepte és el de spoken words: Sergi Fäustino recita uns textos que Kiko Amat ha escrit a partir d'onze cançons triades en funció de la lletra, la música o el perfil dels autors i que, alhora, són un recorregut pels diversos estils de la música: soul, folk, pop, rock, punk... Sobre l'escenari, el mateix Fäustino, recitant els textos d'Amat ("els primers que escric expressament per ser llegits", diu) i els músics. Ni rastre del Kiko: "La meva condició va ser no sortir".

"Volia fer una representació teatral on fos la música la que donés unitat a la obra", diu Sergi Fäustino. La idea li ballava al cap. Només li faltava la invitació dels Radicals per posar fil a l'agulla. "La música sempre ha estat molt present en el meu treball", diu el Sergi, que es declara gairebé un obsessionat del black metal (estil inconformista, anticristià, maleït) i un il·luminat per la música de Schubert.

El company en l'aventura no podia ser un altre que Kiko Amat, "escriptor accidental i periodista musical sense carrera", segons les biografies als seus tres llibres a Anagrama. "Ens coneixíem de referències però de seguida vam descobrir que portàvem tota la vida freqüentant els mateixos entorns i concerts, però no havíem coincidit mai", explica el Kiko.

Tots dos estan encantats amb la col·laboració. "Aquesta obra és l'hòstia, un d'aquells capricis que valen la pena, que ens permeten parlar des d'un punt de vista poc crític i molt proper, entusiasta i objectiu", diu. El Sergi volia plasmar, damunt de l'escenari, la música i tot el que l'envolta: "La música connecta tothom, a tots ens transporta a un estiu, a un amic, a un episodi viscut".

Kiko Amat, en cert sentit productor de la matèria primera de l'espectacle, transmet en els textos les emocions que li van despertar les cançons. "Després el públic les farà seves", diu el Sergi.

La música és protagonista

"Jo no volia un revival", diu contundent el Kiko. "No volíem interpretar les cançons amb fidelitat, per a això ja hi ha els discos", coincideix el Fäustino. Els calia, doncs, un grup de músics prou rockers i prou punks per interpretar amb originalitat i personalitat els temes. "És la manera perquè la música no simplement se senti, sinó que també es vegi", diu el Fäustino.

Qui anirà a veure C60? "Els fans de la música, ho tinc claríssim i ja em va bé", admet el Fäustino. El seu company espera més diversificació: "Crec que vindran per les tres parts: per la dels músics, que són uns cracks, per la del concepte d'obra, és a dir pel Fäustino, i pels meus textos també".