Lunes, 3 de Mayo de 2010

Bodegues: Torna el quinto (si és que mai se'n va anar)

Els bars populars s'han convertit en una alternativa social i econòmica per als que fugen dels locals de disseny

LUCÍA LIJTMAER ·03/05/2010 - 08:20h

La bodega Costa Brava, a la part alta del barri de Gràcia, és una de les favorites pels joves. M. áNGELES TORRES

Tarda assolellada, interior. A la teva esquerra, unes bótes de vi dolç. A la teva dreta, una barra de marbre, un senyor amb bigoti i davantal, i platets de seitons amb vinagre, olives i sortidors de cervesa. La clientela és del barri, avesada pels anys i les copes... o no. Allà hi ha un parell de xavals de vint anys. I alguns de trenta. Hi ha grups diversos de joves que queden per escalfar motors abans de sortir de nit. O per xerrar. O per a totes dues coses.

La veritat és que les bodegues s'estan convertint en una alternativa perfecta per als que fugen dels bars de disseny, les copes a set euros i l'ambient nocturn en general.

Els requisits: horaris de barri, beguda de la casa, adobats i ambient relaxat

Per què? La Paula, una clienta habitual la bodega Filomena, a Gràcia, explica que "la bodega és la combinació perfecta per prendre alguna cosa en una ciutat com Barcelona, plena de locals moderns. Et retorna als records d'infància del vermut dels pares".

Però, què diferencia una bodega d'un bar de sempre? Què ha de tenir un local per considerar-lo una bodega com a tal? Hi ha dues o tres lleis universals: beguda freda, generalment de la casa, un horari de bar de dia les bodegues autèntiques tanquen entre les 8 i les 10 de la nit, assortiment d'adobats i ambient relaxat.

"A una bodega un va a passar la tarda, xerrar, fer una partida de cartes i prendre uns quintos", diu un assidu de la bodega Costa Brava, situada a la plaça del Nord. Sense presses. Per una altra banda, l'ambient de crisi econòmica afavoreix el celler com a alternativa social. "A un quinto per un euro, tu diràs", aclareix Andrea, una estudiant.

Vet aquí una selecció de bodegues emblemàtiques, perfectes per a una tarda de primavera:

Bodega Filomena. Situada al carrer de Verdi, molt a prop dels cinemes. Als matins hi ha sobretot jubilats i gent gran del barri. A partir de les cinc de la tarda costa trobar taula possiblement perquè n'hi ha quatre. Són extremadament recomanables els seus seitons casolans, les ametlles salades i els quintos freds. La clientela és de tota mena i condició (hi sol haver uns quants gossos), i té vi bo i barat de bóta.

Bodega Costa Brava. A Gràcia nord. Respecta els elements tradicionals d'una bodega com ara les neveres antigues, però ha decidit completar-ho amb coses de bar de sempre: és a dir, hi ha música que varia al llarg del dia incloent-hi el volum i assortit d'entrepans. Molt indicada per als amants de la selecció musical eclèctica i inspirada, és una de les favorites entre els més joves. Un clàssic modern.

La Bodega. Un històric del Raval per prendre tapes i entrepans a bon preu, situat al carrer del Bisbe Laguarda. Sempre ple de gom a gom, és un local més apropiat per socialitzar que per passar la tarda. Perfecte per als adoradors del vermut. No apte per a fumadors. Els puristes ploren desconsolats per aquesta contradicció bodeguera.

Bodega Electricitat. El seu emplaçament, al barri de la Barceloneta, té l'inconvenient que hi pot haver parròquia de turistes, però els cambrers fitipaldis ho compensen servint una ampolla de vermut en el moment en què el client assidu seu davant d'una de les taules de marbre.

En definitiva, tornen el vermut i el quinto. Encara que a un autèntic amant de les bodegues aquesta afirmació li pot semblar una frivolitat.